dimecres, 29 d’abril de 2009

Jo només vaig molt cremat


I continuen els indicis que apunten cap una conspiració interna per fer entrar l'humor més furibund a la programació de TV3. Com tots sabeu, l'aposta humorística de la nostra és més blanca que els calçotets de Jesucrist. Aquesta constricció de la crueltat inherent a l'ésser humà que ha explotat a la blogosfera ha escapat de manera més sibilant cap als mitjans de comunicació catalans. Ahir parlàvem de la mofa a dures penes dissimulada de Casal Rock. Doncs si la vostra teleaddicció us tenia collats pels ous desprès del programa dels avis rockers imagino que vau veure, com a mínim, el primer reportatge d'aquell clàssic contemporani anomenat Entre línies. El repor en qüestió es deia Grans Cremats, però contra tot pronòstic l'objecte d'estudi no era ni la fauna que visita putalocura.com ni tampoc aquells subjectes que van a les festes erasmus sense ser ni erasmus ni estudiants. El reportatge versava sobre aquells pobres diables que han sobreviscut amb el 80% del cos cremat. Però tampoc ens enganyem: la seva cremor física evidencia també el seu foc espiritual o, més aviat, genital, perquè amb aquests caretos difícil ho tindran per treure a passejar el ninot de forma habitual. El terrorista de TV3 resulta ser, a més de fill de puta il·lustrat, tot un poeta. Per treure's el barret.
Jo, per la meva part, vaig enganxar l'Entre línies mig començat. Això dels grans cremats no ho vaig copsar fins que portava dos minuts de visionats. I és que el primer que vaig pensar en veure les imatges que us he adjuntat va ser: hòstia, doncs sí que és xungo això de la grip porcina.