dimarts, 9 de juny de 2009

Jo només demano dignitat pel rock'n'roll



D'un temps ençà s'ha vingut imposant un nou criteri estètic per a les estrelles del rock. Barbamecs als límits de la innanició, amb marques de grans a la cara, pantalons pitillo i jaquetes de cuir dues talles més petites. Porten la bandera del hooliganisme i l'ètica del drug'n'roll tatuada a la polla, però a mi em sembla que el que es foten per les venes no és cavall sinó caldo de la iaia. No negaré que, puntualment, se'ls escapen guspires de genialitat, però a aquests vedells els hi fan falta riffs amb testosterona. I el punt de partida és la imatge. Tots sabem que el rock és una farsa. Algun romàntic queda a qui li fa falta que vingui el Johnny Rotten a recordar-li, però una persona en té suficient amb una neurona per entrellucar les bambalines que s'amaguen darrere de tanta pose i tanta guitarra estampada. Per tant, comencem amb la imatge. A aquests nanos els hi ha falta una indumentària i una actitud que digui "ejacularé rock a la teva fuckin' face", i com a puristes que som a JNFAP tan sols podem recomanar tornar als clàssics. Anem a aprendre quelcom dels Lynyrd Skynyrd.




Observeu bé aquesta portada de l'Street Survivors, del 1977. Podem detectar-hi un barbut amb una samarreta on hi posa "My grass is blue", però també podria posar-hi "Don't mess with Texas", "Fuckin' Juden" o "Ma' and Pa' are bros' and I'm proud of it". Barret de cowboy, mans agafant-se el cinturó i titola cap endavant. That's the way!

També hi veiem una samarreta amb la irònica inscripció Vegetarian, amb un subtext gens críptic que diu "em foto sang de toro per les venes". Barba i melena, faltaria menys. Texans amb un punt d'homosensualitat, no ho negarem, però que precisament es poden entendre com un desafiament que, en tot cas, reafirma la seva masculinitat. Finalment, sabates d'esport blanques i mitjons de tennis, també blancs, fins als genolls. Aquest mascle fuig dels pickins com del dimoni. Si porta mitjons, ¿perquè cony se n'ha d'amagar? 10 de 10.

A la seva esquerra observem un bigoti, ulleres de sol i americana blanca, a l'estil narcotraficant colombià. Irreprotxable. Una concessió a la faceta més digna i profitosa de la cultura llatina. Desprès, potser menys interessants, veiem algun deliri hippie: pantalons de campana i alguna camisa psicodèlica, pero res que no quedi eclipsat per aquest foc testosterònic que envolta el conjunt dels Lynyrd Skynyrd.

Resum de la recepta: banderes sudistes, barbes, cinturons XXXL, la titola per davant del nas, barret de cowboy i foc, molt i molt de foc. I mai empreu frases subordinades: les carrega el dimoni.