dilluns, 20 de juliol de 2009

Jo només pago cubates de clofoform



No sé ben bé perquè, però tinc la sensació de que arran d’una pel•lícula de merda s’ha iniciat un moviment social tàcit per reivindicar la figura del pagafantes. Recordem quin és el paper d’aquest personatge dins el fràgil ecosistema terrestre. Un pagafantes és, grosso modo, un individu que per follar-se a una mossa de bon veure (o no) opta per la molt poc aconsellable tàctica de fer-se amic seu.

Incís nº1: per arribar al co(ny)r d’una dona no l’heu de tractar bé. No es tracta de cascar-li els morros amb el palmell de la mà cada cop que obri la boca. Amb la violència no aconseguireu follar a no ser que l’afortunada sigui una dona de l’Europa de l’Est. Però tampoc en traureu res si aneu per la vida recordant el seu aniversari, deixant que acabi les frases en una conversa o, sí, pagant ampolles de fanta. Els bluesmans van iniciar la molt lloable tradició de batejar les guitarres amb nom de dona. Per alguna cosa seria. El secret del blues no està en la droga ni en la raça, sinó en maltractar la guitarra. Mireu sinó en Bob Log III i el senyor Seasick Steve, quin poc respecte mostren pel seu instrument i com així arriben a ser un mestres en el seu art. La metàfora, amics heteros i amigues lesbis, està força clara.








Però tornem al nostre amic el pagafantes. Per nosaltres, els anarcoprimitivistes, la naturalesa és molt sàvia, així que qualsevol subjecte que falli en la crucial tasca de la reproducció és poc menys que escòria. Per tant, si dibuixem una piràmide de la societat humana i establim que a la cúspide hi trobem Tom Selleck i a la base els estudiants de mòduls, descobrim que els pagafantes es troben fora de la nostra comunitat. Els estudiants de mòduls, com a mínim, sobreviuran a les radiacions del proper holocaust nuclear.





No hi ha res de lloable en un home que gasta les seves energies en la tasca de follar-se UNA noia que, a totes llums, només està interessada en la seva ampolla de Fanta. Literalment. No és romàntic. No és cavallerós. Tampoc és divertit. Però sobretot no és entranyable. Ser un pagafantes és ser la puta escòria. I punt.

Incís nº2: ¿no trobeu que Miley Cyrus s’assembla sospitosament a Hanna Montana?





Moralina final: un home que no pensa en termes exclusius de posar-la en remull no mereix formar part de la societat humana. El cosmos és fàcil de desxifrar en base a aquestes premisses. Estàs tu. Està la teva cuca. Estan coses que et pots follar, coneguts amb el terme tècnic de fucking targets. Aquests poden ser la teva mà, una dona o una galeta marbú. I finalment hi ha obstacles que et volen separar dels fucking targets, com ara la policia, les ampolles de Fanta o les convencions socials, que volen evitar que et follis a ta mare i ta germana.

I aquesta és tota la veritat. Oh, és que els homes només penseu amb la polla, us diran. Afortunadament.