divendres, 4 de desembre de 2009

Jo només sóc amic dels negritos

El bronzejat, amics i amigues. No tinc res en contra d'aquest regal de Déu. I no serà perquè m'agradi torrar-me la pell: se m'acudeixen 1000 maneres menys subnormals i més divertides de follar-me el meu propi temps vital. Llavors, si defenso el bronzejat és perquè els cretins que en són partidaris aviat veuran com esclata una orgia frenètica entre les seves cel·lules de l'epidermis. Efectivament, estem parlant de càncer.

De càncer de pell, per a més senyes.


Peró anem a esbossar una Breu i Simplista Història de la Distinció Epidèrmica. Fins al segle XX allò que s'estilava entre els estetes decadents era la pell blanquinosa i transparent. Si estaves moreno significava que havies de treballar al camp i, per tant, que no disposaves d'un treball privilegiat o d'una renda prou galdosa com per mantenir la teva pell immaculada. Amb l'epidermis clara, les venes estaven al descobert, fet que dóna peu a l'expressió sang blava per designar al col·lectiu més fill de puta, gandul, paràsit i demagog de la història de la humanitat: els dissenyadors gràfics. I també a la monarquia, però això va venir desprès.



No obstant això, al llarg del segle XX es produeix un canvi de paradigma. Ara que la precarietat està protegida del sol a les fàbriques Nike de Tailàndia, la pell blanca és de pobres i de malalts. Els qui detenten una pigmentació epidèrmica en números negatius són col·lectius anacoretes com ara els nerds. I, francament, ¿qui cony creu que el nerd mola a banda dels ionquis del CCCB? Així, el criteri de distinció social passa a ser el bronzejat. Aquesta ruptura està explicada per dues teories:

1. Un bronzejat permanent denota que disposes de prous recursos econòmics i de prou temps lliure com per proveir-te d'una flamant pell morena. Play it again, Sam.

2. El morè ens acosta al germà negre subaltern, ens permet recuperar el nostre contacte amb els ritmes tel·lúrics, amb el caos, amb el principi femení de la terra i la fertilitat, en contraposició a l'estèril ordre metafísic de la Raó occidental. Òbviament, aquest tipus de gilipollades només són defensades per lesbianes universitàries amb el Síndrome de Up. Fugiu d'elles, perquè són contagioses. (Un consell: les podreu diferenciar perquè murmuren paraules inintel·ligibles com queer o judithbuttler).

En definitiva, que la pigmentació de la pell és un criteri de distinció que varia a tenor de les dinàmiques socials i culturals. Tota societat opulenta desenvolupa criteris de distinció simbòlics, de la qual la pell n'és un dels més preponderants. Llavors, ¿què cony hi poden fer els negritos? Fa uns dies es van incendiar les tertúlies ianquis a conseqüència del blanquejament de pell de Sammy Sosa. A l'esportista dominicà el precedia un il·lustre pioner: Michael Jackson. Tots dempeus.




Com era d'esperar, tot el progressisme benpensant de la raça humana es va posar d'acord per criticar la decisió de Mr. Sousa. Tots aquests imbècils coincidien en el mateix diagnòstic: complex de negre. Sí, clar, com si Karl Lagerfeld i totes les rates de solàrium tinguessin complex de blanc. Però no, segons els progres, Jacko i Sousa no només s'avergonyeixen de la seva pigmentació, de la seva ascendència racial, sinó que l'han d'esborrar si volen prosperar en una societat de cúpula blanca. I com en tantes altres coses, els progres s'equivoquen de mig a mig. En el seu afany de reivindicar al nigro, l'expulsen dels criteris simbòlics de distinció social basats en l'epidermis. Un negre difícilment es pot posar més moreno. Llavors, ¿com s'ho fa un negre per mostrar públicament la seva opulència, al marge de conduir descapotables blancs, follar amb blanques i vestir americanes blanques amb barrets blancs? Exacte: blanquejant-se la pell. Una costosíssima operació no apta per a les butxaques foradades del ghetto. Ni per les de la classe mitjana blanca, no fotem.



Blancs que volen ser negres, negres que volen ser blancs. És la base de la distinció social. Fins i tot una rata amb l'ajuda d'un Brain Trainning ho podria entendre.

Així que, amics dels negritos, vigileu amb les bones intencions, ja que sovint venen prenyades de racisme. Perquè, al cap i a la fi, el blanquejament de pell és el bronzejat dels negres. Tingueu-ho en compte la propera vegada, fills de puta.