dimarts, 1 de desembre de 2009

Jo només visc a teletubbielàndia



Si ara mateix tingués reunides les set boles del drac, enlloc d'invocar al bastard d'en Shenron per demanar-li un desig, faria servir les boles com a arma blanca per esberlar el cap a tots els putos pedagogs, psicopedagogs i mestres d'escoles Waldorf de tot el planeta.

Com bé sap tot aquell poca-pena que hagi passat la seva infància a qualsevol centre escolar modern, hi ha una tendència educativa dominant que consisteix en aillar al nen dins un món asèptic dominat per la tirania de l'amistat, la solidaritat i els animals de felpa petoners. Una utopia lisèrgica i naïf davant la qual el món d'Amélie sembla un al·legat antisemita. Una ràpida comparació entre els dibuixos animats d'ahir i d'avui ens dóna una idea aproximada de la tragèdia.

AVUI: Teletubbies, Pocoyó, Barçatoons. Personatges amb el coeficient intel·lectual d'una fura, absència total d'antagonistes, desterrament de la moralina final per evitar condicionar al nen i aconseguir així que la seva personalitat es desenvolupi lliure i creativa.

AHIR: Els Barrufets. Una opressiva societat meritocràtica, pseudo-comunista i misògina, constantment assetjada per un vell i un gat amb l'explícit objectiu de menjar-se als barrufets. És el món que ens espera sota el domini imperial de la Xina. Realisme per la vena.



¿Quin és el puto objectiu de tot això? Preservar la fràgil ment dels nenes de la violència, el sexe, els conflictes. Molt bé. El problema arriba quan tots aquests pixapantalons es fan grans i contemplem horroritzats com tot allò del que els han volgut preservar està present, molt present, al món dels adults. I ara no hi ha ningú per protegir-los. I la meva pregunta és: ¿hi ha algú tan cínic com per pensar que existeix alguna manera d'erradicar la violència de la humanitat, quan en més de 25 milions d'anys d'història aquesta ha estat la única constant que ha definit a la espècie? ¿Ningú s'ha plantejat el trauma que suposa pel nen experimentar la conflictivitat del món adult desprès d'anys d'aïllament? ¿No seria millor conscienciar a la canalla de la puta realitat que els hi tocarà viure?

Si per mi fos, demà mateix tots els nens farien servir el Pornotube i Rotten.com per fer treballs escolars. Penseu que, en cas contrari, aquests nens creixeran i, horroritzats, es refugiaran en món autistes de somriures i cotó fluix. I aquests nens que miren Pocoyó i juguen amb troços de fusta a les escoles Waldorf són els Papá Topo del demà. Si us en trobeu un, penseu que si li pegueu un cop de tita a la cara li estareu fent un favor.