divendres, 19 de març de 2010

Jo només m'ho munto amb tocinots


Ja fa un temps que el poble clama assedegat una nova sessió de jabatisme, concepte anunciat aquí i recuperat allà. Recordem breument que una jabata és una dona que fa l'amor mossegant la titola amb una vagina dentata. Pólvora sexual, en el bon sentit de la paraula, però sobretot en el mal sentit. Emperò, avui anirem més lluny en la nostra exploració de la sordidesa sexual. Com que a JNFP no fem manies ni a la carn, ni al peix, ni al tofú, presentarem la primera llista de tocinots. No et diran que t'estimen, no et demanaran el mòbil ni els hi importa una puta merda que t'ho passis bé al llit. Però mai t'hauràs sentit tant satisfet/a.


ÒSCAR DALMAU


L'home del català correcte, oblida les prescripcions i la normativa sexual un cop s'ha tret els calçotets Fred Perry. El professor Dalmau et castigarà si deletreges malament hidrogenperòxid. I si ho fas bé, també. Et partirà les anques com una ela geminada i et destrossarà el punt volat que s'hi amaga entremig. Amb ell descobriràs que la llengua és quelcom molt més sòrdid i perillós que les classes de català del col·legi. Mestre sever, punidor inclement, l'Òscar Dalmau et destrossarà totes les ces que et quedaven per trencar.

I, per a més inri, diuen els rumors que és capaç de prenyar de bessonada xiuxiuejant arcaïsmes a cau d'orella. Algun dia acabarà presentant un programa de tarda a TV3 i s'acabarà la menopàusia a Catalunya.


PEDRO REYES


Paradigma del canyí neandertal, l'humorista Pedro Reyes ha estat capaç de reduir l'humor a la seva mínima expressió: exabruptes, violència gestual i cridòria d'escorxador. Com a amant no és pas massa diferent. La seva sexualitat atàvica només pot comparar-se amb la càrrega lúbrica i desesperada del regiment de Leònides. Perquè la cortesia de Pedro Reyes no entèn de flirts, mirades, paciència i dobles intencions: només de garrots. La seva sexualitat és elemental. No hi ha preguntes ni plaer més enllà del que ell mateix experimenta. I si et mous una mica, ja sigui per a bé o per a mal, acabaràs noquejat d'una plantofada. It's only fuck & roll, but I like it.


JON SPENCER



Quan Boss Hog arriba a la ciutat, una sola paraula aterroritza als pares de les pubilles: baby boom. Cèlebres són les bacanals que es córre aquest licàntrop del blues cada cop que acaba un concert. Si pica a la teva porta, és inútil resistir. És molt sensat deixar-li via lliure. Mr. Spencer entrarà, hieràtic, i es tancarà amb ta filla a l'habitació per tocar un últim bis que convertirà a la nena en dona, desprès altre cop en nena i finalment en dona. Desprès, amb una reverència continguda i sense intercanviar paraula, Boss Hog desapareixerà. La pubilla riurà entre llàgrimes, agraïda pel final del calvari. Li quedarà una fortor com de whisky, tabac i pèl a la boca; i una criatura al ventre. Quan s'adoni del privilegi del que ha estat objecte, ja serà massa tard, perquè the thrill is gone, forever.


BERTÍN OSBORNE


El guilty pleasure de les feministes d'esquerra i catalanistes. Bertín Osborne representa tot allò que un home modern no hauria de ser: fatxenda, masclista i addicte a Barón Dandi. Desprès de follar, s'aixecarà, es vestirà amb parsimònia mentre es mira fixament les sabates, deixarà un bitllet de 50 euros damunt la taula i desapareixerà mentre a l'habitació encara ressona aquell "para que te compres algo bonito, chata".


TOM SELLECK


El clàssic immortal. Catifa sobre el pit de colom, mostatxo, camisa hawaiana oberta fins al melic i pantalons texans que arriben fins a les espatlles. L'hem vist solucionant crims, fent de doctor o dirigint un casino. Però, s'hi posi com s'hi posi, Tom Selleck continua recordant a aquell pare del que sempre has estat enamorat/da però al que mai t'has tirat, previ assassinat de la mare, per culpa de les repressions culturals. Quan Mr. Selleck et penetra, et transporta cap a n'aquella infància perduda i anhelada durant tant de temps. Però potser aquest cop al paradís no hi queda innocència i il·lusió, sinó culpa, pèl i un apetit concupiscent.


Bonus Track: CARMEN DE MAIRENA


Esa, la que te pone la polla tiesa. La mujer perfecta, tengo pene y tengo teta. Qui reb? Qui dóna? Com polles he arribat fins aquí? Preguntes buides. Oblida qualsevol noció prèvia que conservis sobre la sexualitat quan t'apropis al Sr./Sra. Mairena. Pràctiques eròtiques que desafien l'enteniment humà i rimes xavacanes constitueixen un show que deixarà la teva noció de gènere i l'ars erotica més malmesa que una conferència de Judith Butler (o un polvo amb Cthulhu).