dissabte, 18 d’octubre de 2008

Jo només crec en un Estat policia

Succeeix que a vegades el significat ocult de l'existència es revela per mitjà dels detalls. Instants fugissers d'aparent intranscendència són els portadors de missatges arcans i metafísics que connecten la materialitat inert del cosmos amb els batecs del nostre esperit arraconat.
Si en llegir el paràgraf inicial t'has emocionat o has pensat que podria ser una persona interessant mereixes tot el meu despreci. Fuig corrents cap a algun bloc de "modernos". Allí el lirisme és cel·lebrat però als meus regnes és motiu d'empalament.
A mitjans del segle XX George Orwell escrigué 1984, una cèl·lebre novel·la en la que un estat totalitari instal·lava càmeres de vigilància tant en espais públics com privats per mantenir controlada a la població. Tot i que no en fou l'inventor, la novel·la d'Orwell és un dels màxims representats d'un subgènere de la ciencia-ficció conegut com distopia o utopia negativa. De forma més o menys unànime es considera que els futurs hipotètics que es presenten en aquest subgènere són del tot indesitjables, consens amb el qual dissenteixo profundament.
Com apuntava al principi, els detalls són potser no una part imprescindible de la vida sino el seu propi fonament. Les vides d'homes d'inqüestionable virtut han estat esfonsades per fugaços instants que revelen la verdadera identitat que tremola rera la màscara. Una xarxa de càmeres inquisitorials ens ajudaria a escombrar les mantes de dignitat sota les quals s'amaga el patetisme de la humanitat.
L'altre dia, en anar a dormir completament ebri, vaig ser víctima d'un somni en que els reporters de Callejeros donaven un cop d'estat i les càmeres s'escolaven dins els domicilis privats. Inmediatament el govern inventava ad hoc l'únic programa oficial que era retransmès arreu del món: un zapping compost pels moments més ridículs dels ciutadans, caçats tant al carrer com als seus treballs o fins i tot dins les seves pròpies llars. Un món on tots vosaltres, fills de puta, ereu descoberts.
Lamentablement jo vaig despertar-me, però recordeu que el Dia de l'Apocalipsis la vostra identitat rebentarà i en brollarà el pus de la vostra naturalesa verdadera. El costat fosc no us complementa: us defineix.