Res a afegir. S'ha de ser mongòlic profund per qüestionar el carisma d'un eriçó blau que corre espitat per boscos i complexos industrials rebentant ordinadors i robots al més pur estil hoolligan. A més, en Sonic s'enfronta a una bola de greix malparida i amb bigoti coneguda com a Dr. Robotnik, el projecte vital del qual és capturar tots els animals del món i convertir-los en sers biomecànics (és notori que quan el petit Robotnik anava a escola encara no s'havia aprovat l'assignatura d'educació per a la ciutadania). En definitiva, que les aventures d'en Sonic són tota una lliçó pràctica d'ecologia que Greenpeace no ha estat incapaç d'impartir en tots els seus anys de miserable existència.
No obstant això, el fet crucial no són les virtuts de la mascota de Sega sinó els defectes del seu homòleg a Nintendo: Super Mario.
Que algú arribés a pensar que un lampista italià tap de bassa proferint crits de timbre manifestament homoeròtic tenia el suficient carisma com per ser la mascota de Nintendo és un misteri que em provoca insomni de forma recorrent.
Que algú ho proposés a un experimentat comité empresarial i que la idea prosperés fa trontollar les meves pobres construccions mentals sobre el significat de l'univers i la vida humana.
Que el petit fill de puta triomfés arreu del món, tant a Orient com a Occident, bo i protagonitzant un grapat de vídeo-jocs demostra que Déu existeix i que té un sentit de l'humor fotudament recargolat.
Amb el pas dels anys el meu rebuig a Mario ha acabat convertint-se en tota una croada, instigada sobretot arran de la preocupant constatació de que els fans de Nintendo són legió i, a diferència dels votants del PP, no se n'amaguen. Cansat ja de repetir sempre el mateix discurs, deixaré aquí penjats els meus principals arguments en contra d'en Mario, que no per ser més infundats i arbitraris m'en sento menys orgullós.
1. Mario és pederasta. És obvi perquè porta bigoti.
2. Mario és un violador en sèrie. En realitat l'heroi és en Koopa, qui en cada entrega és brutalment apallissat per en Mario abans de mantenir sexe no consentit amb la Princesa Peach.
3. Italià i carismàtic són conceptes antitètics.
4. Mario és un ex-convicte fugat. Menja bolets per assolir estats alterats de consciència, s'esmuny per les canonades i maltracta tot tipus d'animals, especialment tortugues.
5. Mario és una puta bola de greix amb bigoti. El Dr.Robotnik també ho és i en Sonic li fa la festa dia sí dia també. Ergo estar gras és motiu de mort.
6. En Mario manté una sòrdida relació sexual amb el seu germà Luigi. És obvi perquè ambdòs porten bigoti.
I per coronar la meva diatriba em permeto el luxe de linkar un vídeo de Cavalcade of Cartoon, la nova sèrie d'en Seth McFarlane, on hi trobem un subtext molt obvi: en Mario no és un bon samarità. Si córre a salvar a la Princesa Peach és amb la vaga esperança de pillar catxo. Òbviament, ell ho nega.
Ja veurem com t'ho fas per negar que vas tocar a aquells nens quan et portem a judici. I si la denúnicia no prospera, sempre ens quedarà la justícia del garrot.
PD: Mark Ryden en estat pur, clar que sí...
