Estimats Reis Mags d'Orient,
aquest any m'he portat com un fill de puta. Fuck it. He fet coses de les quals Joan Laporta no es sentiria orgullós. I pensin vostès, majestats, que Joan Laporta és un home que rapta a homeless escollits a l'atzar, els entrena durant anys fins convertir-los en autèntics dandis moderns, els hi dóna estudis, treball, un armari ple d'armanis, una moral adequada per al món contemporani, un compte a Suïssa amb molts zeros i finalment, quan la seva vida està refeta, els convenç per adoptar un nen orfe i, just acabats els tràmits, quan tan sols manca un metre per a la consumació de la primera abraçada pare-fill, Joan Laporta va i li fot un tret al clatell del homeless davant els ulls famèlics d'amor del nen, orfe per segona vegada.
En definitiva, que no sóc un exemple de conducta segons els seus cànons morals aferrats a la tradició juevo-cristiana. No obstant això, valoro molt la seva tasca nadalenca, així com la seva capacitat de reciclar-se i adaptar-se als temps moderns. Com han canviat vostès, des d'aquells temps en que es van donar a conèixer tot regalant-li al nen Jesús unes hippiesques barretes d'encens, una puta caixa de mirra (que ni vostès devien saber què polles era la mirra) i un lingot d'or (i aquí sí que apuntaven maneres). Com han canviat, deia. Ara no es presenten a cap casa sense una PS3, una moto serra o un núvol kinton. I res de deixar regals by the face! Ara exigeixen begudes espirituoses i delicatessens vàries com turrons o una broqueta de barrufets.
Sí, m'agrada els seu estil, kings. Per això he decidit deixar-los-hi cert marge de maniobra al meu nou ordre mundial. Però, com vostès, jo no regalo res gratis. A canvi, demà vull despertar i trobar-me els següents presents davant la xemeneia. Sé que és tard. I què. A currar, fills de puta, que només ho feu una vegada a l'any.
- Vull uns disc dur d'un Tera-nosaurus Rex de capacitat per guardar la col·lecció de combats de gladiadors entre ewoks i mazingers z amb el dipòsit de gasolina ple de cocaïna.
- Vull la llibertat de Josef Fritzl. No, millor, vull que herr Fritzl sigui el cap d'estat de Malibú. Què? Que Malibú no és un estat? Doncs ja tenen més feina.
- Vull que l'Àngel Llàtzer torni a dir en directe allò de "sóc patètic i gilipolles". Ja sé que el Llàtzer no ho ha dit mai, això, raó per la qual necessitaran una màquina del temps per viatjar al passat i obligar-lo a pronunciar aquesta humilació pública.
- Vull la mort de totes les morenes negres (apteronotus spurrellii), possiblement l'animal amb la cara més filldeputesca de tota la fauna mundial.
- Vull una manta amb mànigues d'aquelles tan pràctiques, de les que et donen un aire sectari d'allò més trendy.
- Vull que tothom que bufi a travès de la canya d'una gralla per fer-la sonar li rebentin els genitals i se li morin tots els fills. Per què les gralles? Doncs perquè John Cage fent una composició amb loops dels crits agònics de les víctimes d'Auschwitz tindria més armonia que una puta gralla tocant una cançó de l'edat medieval.
- Vull que els Flaming Lips versionin sencer el Dark Side of the Moon dels Pink Floyd. Que ja ho han fet? Molt bé, doncs que ho facin una altra vegada. I que Fleetwood Mac toquin el Kill'em all de Metallica.
El xarcuter de Milwakee: maricó, necròfil i tintinòleg. El bo d'en Jeffrey ha passat a la història com un psychokiller, que és com en diu la societat dels homes senzills amb grans somnis fracassats. L'objectiu d'en Jeffrey era ambiciós: seduïa jovenets, i un cop a casa seva els hi injectava àcid al cervell per convertir-los en sol·lícits amants zombis. Com que normalment la cosa acabava amb un sonor fracàs, en Jeffrey es follava els cadàvers, els desmembrava, en feia fotos i guardava els genitals com a trofeu. Quan aquest cap d'any qualsevol de vosaltres, lectors i lectores, estigueu intentant follar desesperadament amb la vostra víctima, i en un moment donat penseu allò de "perquè està viva, que sinó me la follava!" en Jeffrey estarà donant-vos suport des de les estrelles.
