Jo només entrevisto a un engendre de les finances 2.0

El meu nom és Marc Vidal II, emperador dels emprenedors. Diuen que sóc l'enfant terrible de l'economia, però a mi no m'empresona cap puta definició. Prefereixo presentar-me com a broker, anal broker. Perquè jo hem peto les finances. Apareixo sovint a les rondalles populars de New Orleans sota el nom de The man behind the papada. Si creus que estic boig és perquè estic boig. He estat amb el PP i també amb CIU. Alguns em diuen chaquetero. Jo dic 2.0. Algun dia abandonaré el meu cos per convertir-me en un ens compost de xifres econòmiques per tal de fusionar-me amb la borsa mundial. Però la borsa mundial 2.0. Perquè si no ets 2.0, you're fucking out.

"Els beneficis estan sobrevalorats"

La espera ha estat llarga, però per fi puc entrevistar-te, Marc Vidal.

No em diguis Marc Vidal. Digue'm Montgomery Ramone 2.0.

I una puta merda. Perquè cony t'hauria de dir Montgomery Ramone 2.0?

Perquè Marc Vidal és un poeta de les finances 2.0. Marc Vidal es folla el llenguatge. Marc Vidal és una entitat mística inexpressable. Així en plan 2.0. No li fan justícia els pobres recursos del llenguatge verbal, científic, econòmic. La única manera d'apropar-se a la realitat de Marc Vidal és canviar-li el nom cada vegada.

Doncs no em dóna la gana.

Bueno... llavors refereix-te a mi per les meves inicials, M.V. 2.0.

Mirà, això de M.V. m'agrada. A partir d'ara et diré Merda Viral, Marc Vidal.

No mola.

Fote't. I ara fem un petit repàs al teu currículum, Merda Viral. Ets conegut per aplicar el concepte 2.0 a tot. Economia, nació, pensament, onanisme. Però què merdes significa el 2.0?

2.0 no és un concepte. 2.0 no es pot explicar. 2.0 és impensable. 2.0 és com el groove, el jazz, el duende. El tens o no el tens.

De pollades místiques les justes, Merda Viral. Explica què collons és l'economia 2.0.

Economia 2.0 és economia guai. O espera, encara millor: 2.0 és economics cool. És que en anglès queda millor, perquè és com l'esperanto 2.0.

No entenc què vols dir.

És que per a M.V. resulta molt complicat fer entendre als mortals els pensaments d'una ment divina. Però no creguis, que M.V. ho té tot pensat. De fet, M.V. ha creat un logo súper xulo sobre l'economia 2.0 que...

No vull un altre puto logo, Merda Viral! N'estem farts dels teus logos! Les teves putes empreses, eWorks, Cink i tota aquesta morralla no existeixen. Només en tens un puto logotip a Internet!

Per fi veig que vas entenent el concepte 2.0, mortal. Podem dir que ara ja ets 1.4.

I la publicitat de les teves webs també és una puta pantomima. Com quan vas fotre el banner de La Vanguardia però ningú t'havia pagat per fer-ne publicitat.

És cert. Ningú havia pagat a M.V., i M.V. tampoc ho havia preguntat a ningú. Perquè M.V. està més enllà de la comunicació verbal, i M.V. sap que La Vanguardia 1.0 es moria de ganes de comprar un espai de publicitat 2.0 a la web 2.0 de M.V. 2.0. Però la seva arcaica ment 1.0 els impedia ésser conscients dels seus desitjos i dirigir-se a M.V. 2.0 per complir-los.

Això no té sentit.

Sí que en té, perquè M.V. també és un poeta de la publicitat. M.V. subverteix els cànons del màrketing. Ara tu no busques un espai on anunciar-te. M.V et busca a tu per anunciar-te.

I de gratis.

Sí, de gratis. Així funciona l'economia 2.0. Els beneficis estan sobrevalorats. Però clar, la gerontocràcia de l'economia això no ho entèn. Ells titllen a M.V. de farsant, d'esfonsa-empreses. L'assenyalen. Mira, per allí va el demagog. I els nens li tiren pedres mentre criden "boig! boig! que estàs boig!". I sí, M.V. potser sí que està boig. Però tots els genis estan bojos. Ha-Hà! Hú! Tu creus que M.V. està boig?

I ara! Només penso que ets subnormal.

És una opinió força estesa. Però és que la gent no entèn que M.V. 2.0. analitzi l'economia sense mètode. I és que M.V. s'inventa les prediccions. Diu el primer que se li passa per la polla. En sentit literal. M.V. es va gastar els diners de la universitat en transplantar-se el neocòrtex al gland del penis. I cada vegada que va a fer un riu el pixum li dicta els fluxes econòmics del futur. I és infalible! L'economia segueix la batuta de les seves prediccions fàl·liques.

Això és, com a poc, falsíssim. Fa temps vas proclamar que tu encara trauries benefici de la crisi econòmica i, per demostrar-ho, vas penjar a la teva web de merda un dispositiu on es podia seguir en temps real les pujades i baixades de les teves inversions bursàtils. I quan aquestes van caure a plom encara vas tenir els sants ous d'eliminar el dispositiu sense donar cap explicació.

Errr... sí, bé... d'això M.V. no en parlarà si no és en presència del seu advocat.

Doncs ja em tens aquí, mamó.

Què merdes és això?

Sóc Sephiroth, la papada d'en Marc Vidal, llicenciada en periodisme per la Universitat de Vic, i advocada a temps parcial.

Què oportuna!

Ni que ho juris. Pregunta-li al capullo aquest per les ciutats on va estar treballant abans de ser famós.

És veritat, Merda Viral. Tinc entès que vas estar treballant a Nouakchott, Mauritània. Anem a comparar dues instantànies de la ciutat, una d'abans de la teva arribada i l'altra de desprès.

Pos fale...

Ah, quins records! Vaig deixar Nouakchott convertida en una puta Atlantis.

Però si la Nouakchott actual és una puta merda!

Puta merda, puta Atlantis... almenys coincidim en el de puta, no?

M'estàs posant MOLT nerviós, Merda Viral. Deixem l'economia. Recomana'm algun grup musical.

Sense cap mena de dubte, el mestre Joe Satriani.

Com no! Si són iguals! L'un t'atabala amb conceptes inventats, l'altre amb filigranes guitarrístiques, però alhora de la veritat cap dels dos té res interessant per comunicar.

Calla! Calla, puta papada! Saps com li va sortir aquesta maleïda papada a M.V., Valero? Per culpa de les radiacions d'un reactor soviètic al que M.V. va entrar per salvar a un nen orfe.

Sí, home. No t'has vist? Si toixoneges més que el Laporta. Au, parla'm dels teus nous projectes.

M.V. vol arrancar-se dues costelles per autofelar-se el cimal amb la papada.

Jo això no ho aprovo.

Mira, jo aquestes merdes no les vull ni saber. Parlava de projectes professionals.

M.V. està fent un llibre d'autoajuda en haikus. Es dirà If you are not 2.0, you are fucking out.

Va, doncs, regala un haiku d'autoajuda a l'audència del jonomesfo.

Be
what you wanna
Bee

Aquest haiku sembla una polla.

Això és perquè el text no està justificat.

Clar. Però bé, de totes formes és un trunyaco. I a més, perquè collons està en anglès?

Perquè l'anglès és l'idioma dels losers.

Ja saps que loser, en anglès, vol dir perdedor?

Sí. Però M.V. no repeteix el llenguatge com vulgar lloro. M.V. és un creador de llenguatge. Un malabarista de la sintaxi i la semàntica. Ara loser vol dir winner, així que M.V. és un loser.

Marc Vidal és un loser. No hi ha millor frase per acabar una entrevista.

Puc saludar?

No.

INFORMACIÓ D'INTERÈS: Els ànims estan calents. L'última setmana de gener es realitzen, de forma totalment impune, les 3es Jornades de la Catosfera a Granollers. Per a l'ocasió, els sectaris que organitzen el sarau han programat la invocació del Gran Dimoni Marc Vidal per al dia 29 de gener. No sé a vosaltres, però a mi això hem sembla fatal. A fi de combatre la demoníaca presència de Merda Viral s'ha decidit quedar el vespre del mateix dia 29 de gener al Bar La Troca de Granollers. Els plans encara estan a l'aire. Ruixar a Merda Viral amb aigua beneïda? Manifestació amb fotomuntatges? Cremada popular de fotografies? Properament, més informació a JNFP, Iósódéu, Gual Permanent i a la web del Marca.

Tots els fotomuntatges són obra de l'expert en net-art 2.0 aplicat a la papada de Merda Viral, el magíster Iósódéu.

Jo només destapo llegendes urbanes

Julia Otero et xupa la polla gratis.
Fals. Te la xupa a canvi de feina o, com a molt moltíssim, a canvi de 4 euros. Que la dona també té la seva dignitat.

Si beus Bailey's amb Coca-Cola el fetge se't torna de pedra.
Imprecís. El que et passa és que al fetge et surt un tumor que va agafant la forma del cap de Josu Ternera i, finalment, et demana insistentment que cremis contàiners.

Marc Vidal no té puta idea d'economia.
Marc Vidal no té puta idea de res.

El rei d'Espanya té una germana que és subnormal.
Això sí que és cert. Però vaja, tampoc és que la resta de la família destaqui per les seves llums.

Joan Laporta té uns ullals amb els que xucla la sang a les verges de 16 anys.
En realitat només les mastega una mica per treure'n el gust i desprès les enganxa a sota del pupitre.

L'epitafi inscrit a la tomba de Groucho Marx diu "Perdoni'm que no m'aixequi".
Inversemblant. La inscripció és "Agitar antes de usar".

El PSOE és de dretes.
Fals. El PSOE no té ideologia. Els seus simpatitzants són uns nihilistes que fan surf amb les tendències político-socials per mantenir-se al poder.

El Kentucky Fried Chicken ha modificat els gens dels seus pollastres per a que tinguin dos pits (o petxugues, com diu aquell).
Fake. No són pollastres sinó fures campestres.

Berlusconi és un addicte a les prostis.
Incomplet. També és un addicte a la farlopa.

La gent es registra al Racó Català per fer amics.
Nor. En realitat només volen follar.

La caca de 2 girls 1 cup és de mentida.
Irrellevant. El problema està en el simple fet que algú hagi tingut la idea de fer 2 girls 1 cup.

Ferran Adrià s'ha inspirat en el "Mein Kampf" (La meva lluita) d'Adolf Hitler per elaborar un controvertit menú que porta per títol "La meva truita".
Fals. És més, m'ho acabo d'inventar.

A la presentació de "Jesucrist era marica" d'en Jaïr Domínguez hi havia molt gafapasta, molt poser i molt moderno.
També és cert. Però allí estava l'Òscar Dalmau per trencar l'estètica dominant.

L'home no va arribar a la Lluna.
És impossible arribar a la Lluna. En realitat és una bola gegant de porexpan moguda pels francesos des de temps immemorials.

Moon és una joia del cinema contemporani.
Moon és una joia, però no del cinema contemporani, sinó del cinema en general. No, en realitat Moon és una puta merda.

Els francesos van bruts perquè no es dutxen.
Cert que no dutxen, però la brutícia és consubstancial a la identitat francesa. Per molta aigua que es fotin a sobre mai quedaran nets.

Jo només vull la polla d'en Marc Vidal

Resulta força complex introduir als profans en l’obra i vida d’aquest analista català, així que us invito a xopar-vos de les seves tesis al blog que regenta. En Marc Vidal és a l’economia el que Nostradamus al cristianisme. Un flipat corcat per l’ego que es passa el dia escopint profecies contradictòries a veure si n’encerta alguna. I clar que n’encerta el fill de la gran puta, però per cada una de bona n’hi ha deu que afirmen justament el contrari. De fet, en un exercici de supèrbia extrema penjà al seu blog un marcador amb el devenir de les seves accions al llarg d’aquesta crisi tan nostrada per tal de restregar-nos per la cara que a ell la borsa li menja la polla. I sembla que anava pel bon camí, perquè els indicadors van començar a baixar i baixar i baixar fins que en Marc va decidir retirar-los per amagar la fel•lació al gran públic. Doncs que voleu què us digui, a mi em sembla que la borsa no li va xupar la polla sinó que se’l va follar pel cul.
Però en Marc és més que un mesies econòmic: és també un profeta 2.0. A la teletubbielandia d’en Marc Vidal tot és 2.0. Agitació 2.0. Economia 2.0. Revolució 2.0. Papada 2.0. Maleït el dia en que ell i l'Antoni Ibañez descobriren com es feia per comptar més enllà del número 1! Crescuts per aquesta proesa intel·lectual expandiren la bona nova del 2.0. per tota la catosfera i acte seguit en reclamaren la paternitat. Emperò, aquest fet tampoc entra en contradicció amb la tònica habitual d'en Marc Vidal. Qualsevol mèrit econòmic o informàtic que s'hagi produit al llarg d'aquests últims quinze anys porten l'emprenta marcvidal, o així ho afirma ell sempre i quan no hi hagi a la sala algú que hagués treballat realment en aquests projecte. Recordes el dia que vas treure un 10 a l'examen de socials i la teva família va fer cara extranya? Sabien que en dos minuts en Marc Vidal picaria a la porta de casa teva per reclamar la teva paternitat.
Una última dada: recentment va iniciar un dels seus escrits dient “Aquest és un d'aquells posts que se citaran d’aquí un parell d'anys i que ara seran ratllats de bogeria”. Polla fóra i a córrer.