dilluns, 2 de març de 2009

Jo només vull la polla d'en Marc Vidal


Resulta força complex introduir als profans en l’obra i vida d’aquest analista català, així que us invito a xopar-vos de les seves tesis al blog que regenta. En Marc Vidal és a l’economia el que Nostradamus al cristianisme. Un flipat corcat per l’ego que es passa el dia escopint profecies contradictòries a veure si n’encerta alguna. I clar que n’encerta el fill de la gran puta, però per cada una de bona n’hi ha deu que afirmen justament el contrari. De fet, en un exercici de supèrbia extrema penjà al seu blog un marcador amb el devenir de les seves accions al llarg d’aquesta crisi tan nostrada per tal de restregar-nos per la cara que a ell la borsa li menja la polla. I sembla que anava pel bon camí, perquè els indicadors van començar a baixar i baixar i baixar fins que en Marc va decidir retirar-los per amagar la fel•lació al gran públic. Doncs que voleu què us digui, a mi em sembla que la borsa no li va xupar la polla sinó que se’l va follar pel cul.
Però en Marc és més que un mesies econòmic: és també un profeta 2.0. A la teletubbielandia d’en Marc Vidal tot és 2.0. Agitació 2.0. Economia 2.0. Revolució 2.0. Papada 2.0. Maleït el dia en que ell i l'Antoni Ibañez descobriren com es feia per comptar més enllà del número 1! Crescuts per aquesta proesa intel·lectual expandiren la bona nova del 2.0. per tota la catosfera i acte seguit en reclamaren la paternitat. Emperò, aquest fet tampoc entra en contradicció amb la tònica habitual d'en Marc Vidal. Qualsevol mèrit econòmic o informàtic que s'hagi produit al llarg d'aquests últims quinze anys porten l'emprenta marcvidal, o així ho afirma ell sempre i quan no hi hagi a la sala algú que hagués treballat realment en aquests projecte. Recordes el dia que vas treure un 10 a l'examen de socials i la teva família va fer cara extranya? Sabien que en dos minuts en Marc Vidal picaria a la porta de casa teva per reclamar la teva paternitat.
Una última dada: recentment va iniciar un dels seus escrits dient “Aquest és un d'aquells posts que se citaran d’aquí un parell d'anys i que ara seran ratllats de bogeria”. Polla fóra i a córrer.