dimecres, 18 de març de 2009

Jo només recordo el 17 de març del 2009 com un dia atroç


Hi ha dies en que hom es veu totalment sobrepassat per les allaus de misantropia que li emboten el cervell. El crack del 29, les victòries electorals del PSOE, l'assistència massiva al festival de Can Zam, l'escàndol del Watergate, les estrenes dels films d'Uwe Boll. Ara aquesta llista incompleta es veurà incrementada amb una altra data infame: el 17 de març del 2009. I és que com diu Comte-Sponville, l'ésser humà no és malvat per naturalesa sinó tan sols estúpid. Anem a comprovar-ho amb la cadena d'aconteixements indignes que succeïren al llarg del dia d'ahir.


L'església catòlica torna a la càrrega amb una campanya demagògica en que comparen els fetus amb el linx ibèric.

Enric Duran, el Robin Hood postmodern (entenent postmodern com un sinònim d'imbècil i patillero) torna a Catalunya i és enxampat pels mossos. Ja t'està bé, ruc: per postmodern!


Josef Fritzl és jutjat per pràctiques educacionals heterodoxes que xoquen amb la centralitat educativa i moralitzant d'un estat paternalista.

Isabel Coixet conversa amb l'escriptor japonès Haruki Murakami. L'esdeveniment reuneix una multitut efervescent d'imbècils que fan cua tota la tarde.

La web tontipop Je ne sais pop fa ressò d'un estudi ridícul la tesi del qual és que els fans de Justin Timberlake i Beyoncé són pràcticament deficients mentals. Res a objectar. En canvi, l'estudi afirma que els quocients intel·lectuals més conspicus són els dels fans de Mozart i de la música indie. Toca't els ous.