dimarts, 3 de març del 2009

Jo només vaig al teatre per tallar polles

Ah, alerta! El senyor Joan Pera! Aquell que es va marcar el farol de que sortiria al film barceloní d’en Woody Allen perquè els unia una estreta i llarga amistat i al final es veu que potser estreta i llarga sí però recíproca no. I en Woody, clar, va passar d’ell com la merda.
L’únic bo que ha fet el senyor Pera en sa puta vida ha estat doblar al català en Woody Allen. Tota la resta és un insult a la ètica, especialment la seva trajectòria teatral i encara més especialment les seves obres amb en Paquito Morán. El tipus de teatre que perpetra Joan Pera existeix tan sols per bastir una ficció d’una Catalunya cultureta que s’emmiralla en una burgesia cultivada que tampoc va existir mai. Nena, sublim el Chopin d’aquesta temporada del Liceu. Ai, aquesta nit no podem, que anem al teatre. Doncs miri, senyora, no em foti al mateix sac a Brecht i les mongolades que protagonitza en Joan Pera. Celebro que es senti més intel•ligent per poder dir que va al teatre, però cada cop que entra a una funció del senyor Pera les seves neurones fan dissabte jugant a la ruleta russa. Puta classe mitjana.
I sobre el seu fill quasi no em queda res per dir. Només que sembla que hagi nascut amb el lifting de sèrie i que hauria d’aprendre que és molt patètic posar-se arracada i jaqueta de cuir per donar imatge juvenil. Quan s’acabi la funció, castració.