Amb els Erasmus passa com amb els funcionaris: són un col·lectiu altament odiat que genera unes discussions que superen els 3000 volts centígrads. Aquest rebuig social coincideix també en un punt fonamental: l'enveja. Tota persona aspira en aquesta vida a fotre's uns esmorzars de forquilla a les 11 del matí sense que el seu lloc de treball perilli el més mínim. I de la mateixa manera, tothom vol passar-se un any a l'estranger mullant-se les vísceres en vodka barat i fumant-se impunement les classes. Però ja se sap que la moral del dèbil enmascara aquesta enveja i presenta l'assumpte, senzillament, com una afrenta moral. Toca't els ous.
Però també és cert, pel que fa als Erasmus, que s'ha generat un mite en part alimentat pels mateixos estudiants viatgers. La meva principal teoria és que a l'estranger els hi practiquen una lobotomia i que quan tornen no tenen sang a les venes sinó àcid. Però aquesta teoria no és precisament famosa per la seva popularitat. L'altra opció, molt menys conspiranoica, és que expandeixen el mite per ser admirats. Bé, també podria ser. Anem, doncs, a deconstruir el mite Erasmus. Avui: polvos exòtics.
Hi ha una estratègia bàsica entre els Erasmus per generar admiració envers les seves aventures sexuals. Consisteix en definir a les parelles sexuals únicament i exclusiva per la seva nacionalitat i, molt esporàdicament, també pel seu número. Molts reconeixereu frases com vaig follar-me un anglès o en una nit vaig tirar-me una francesa i dos finlandeses. Intel·ligentísim, nanos. Pastisseria tailandesa i mamada cantonesa són coses per les quals correries i et correries per provar. Respectivament. Ara bé, si sotmetem a un mínim anàlisi la descripció que acompanya a aquests conceptes veiem que molt probablement siguin una puta merda. De la mateixa manera, si un Erasmus us ve amb la hòstia de que ha fet un trio ambu na anglesa i una alemana senzillament penseu que en aquesta descripció i encaixen perfectament Margaret Tatcher i Angela Merkel. Dos donasses que no destaquen precisament per la seva follabilitat.
Erasmus fills de puta: prou d'informació parcial i interessada. El món vol conèixer la magnitud dels callos que us heu follat. Volem la veritat i la volem ja.
Però també és cert, pel que fa als Erasmus, que s'ha generat un mite en part alimentat pels mateixos estudiants viatgers. La meva principal teoria és que a l'estranger els hi practiquen una lobotomia i que quan tornen no tenen sang a les venes sinó àcid. Però aquesta teoria no és precisament famosa per la seva popularitat. L'altra opció, molt menys conspiranoica, és que expandeixen el mite per ser admirats. Bé, també podria ser. Anem, doncs, a deconstruir el mite Erasmus. Avui: polvos exòtics.
Hi ha una estratègia bàsica entre els Erasmus per generar admiració envers les seves aventures sexuals. Consisteix en definir a les parelles sexuals únicament i exclusiva per la seva nacionalitat i, molt esporàdicament, també pel seu número. Molts reconeixereu frases com vaig follar-me un anglès o en una nit vaig tirar-me una francesa i dos finlandeses. Intel·ligentísim, nanos. Pastisseria tailandesa i mamada cantonesa són coses per les quals correries i et correries per provar. Respectivament. Ara bé, si sotmetem a un mínim anàlisi la descripció que acompanya a aquests conceptes veiem que molt probablement siguin una puta merda. De la mateixa manera, si un Erasmus us ve amb la hòstia de que ha fet un trio ambu na anglesa i una alemana senzillament penseu que en aquesta descripció i encaixen perfectament Margaret Tatcher i Angela Merkel. Dos donasses que no destaquen precisament per la seva follabilitat.
Erasmus fills de puta: prou d'informació parcial i interessada. El món vol conèixer la magnitud dels callos que us heu follat. Volem la veritat i la volem ja.
