A finals de la setmana passada vaig celebrar el post número 100 molt a la meva manera: anunciant l’apocalipsi. Hi ha gent que no ho va entendre. Bé, és el meu sentit de l’humor, nanos. La qüestió és que no és l’únic post que ha causat recels entre la parròquia. M’ha comentat el nano que m’actualitza el blog que hi ha gent que acudeix a ell per vilipendiar la meva tasca. Em consta que es dirigeixen a ell com si fos l’autor del blog i em consta també que no s’esforça en negar-ho: és mediocre i té una vida de merda. I no oblidem el retard mental. Deixem-lo viure al seu matrix de mentides i mèrits aliens. Però el que em fot de veritat és que la gent tingui els sants ous de criticar-me. Profans i fills de puta tots ells. Anem a veure quines crítiques sovintegen l’ambient.
Tu et penses que...
Parla’m de vostè, fill de puta.
Escriu posts molt llargs i em costa d’acabar-los.
Tinc calculat que els meus posts costen de llegir entre 2 segons i un 1 minut i mig. Si per tu aquest és un sumant de temps massa elevat ara entenc com és que la teva parella et fot el salt.
El seu blog és la risa però no recordo mai d’entrar-hi.
L’opció 1 és que tens alzheimer. L’opció 2 és que potser no és veritat això de que és tant “la risa”. Com aquesta última opció és altament improbablement em decideixo per la primera. Tens alzheimer. Males notícies: no té cura.
Escriu massa vegades fill de puta.
Cert, escric moltes vegades fill de puta. Però no massa. Gràcies al blog més brillant del moment vaig aprendre l’inextricable i perenne poder d’aquesta paraula tan nostrada.
Moltes vegades no entenc les referències que apareixen al seu blog.
No és la meva culpa que hagis estudiat carreres tan poc profitoses com Telecos o Administració i Direcció d’Empreses. Mira més la tele i entén d’una vegada que has malgastat el temps intentant follar. 1 intent exitós de cada 20 no és una bona ràtio.
Al seu blog hi apareixen paraules estranyes. Jo les entenc però segur que molta de la gent que el llegeix no.
Si tant et preocupa el gaudi del teu proïsme apuntat a Cáritas. Potser algun gitano et canvia la navalla pel teu diccionari Alcover-Moll. Sort.
Cada cop que llegeixo el seu blog m’embarga una irrefrenable passió envers ma germana.
Amic meu, això es diu incest, i no crec que el blog hi tingui res a veure. Més aviat sembla un mecanisme d’autodefensa per evitar ésser conscient que vostè és un pervertit afusellable. Un consell: deixi a sa germana. L’incest és un plaer reservat a les monarquies i als pares d’Eva Hache.
Tu et penses que...
Parla’m de vostè, fill de puta.
Escriu posts molt llargs i em costa d’acabar-los.
Tinc calculat que els meus posts costen de llegir entre 2 segons i un 1 minut i mig. Si per tu aquest és un sumant de temps massa elevat ara entenc com és que la teva parella et fot el salt.
El seu blog és la risa però no recordo mai d’entrar-hi.
L’opció 1 és que tens alzheimer. L’opció 2 és que potser no és veritat això de que és tant “la risa”. Com aquesta última opció és altament improbablement em decideixo per la primera. Tens alzheimer. Males notícies: no té cura.
Escriu massa vegades fill de puta.
Cert, escric moltes vegades fill de puta. Però no massa. Gràcies al blog més brillant del moment vaig aprendre l’inextricable i perenne poder d’aquesta paraula tan nostrada.
Moltes vegades no entenc les referències que apareixen al seu blog.
No és la meva culpa que hagis estudiat carreres tan poc profitoses com Telecos o Administració i Direcció d’Empreses. Mira més la tele i entén d’una vegada que has malgastat el temps intentant follar. 1 intent exitós de cada 20 no és una bona ràtio.
Al seu blog hi apareixen paraules estranyes. Jo les entenc però segur que molta de la gent que el llegeix no.
Si tant et preocupa el gaudi del teu proïsme apuntat a Cáritas. Potser algun gitano et canvia la navalla pel teu diccionari Alcover-Moll. Sort.
Cada cop que llegeixo el seu blog m’embarga una irrefrenable passió envers ma germana.
Amic meu, això es diu incest, i no crec que el blog hi tingui res a veure. Més aviat sembla un mecanisme d’autodefensa per evitar ésser conscient que vostè és un pervertit afusellable. Un consell: deixi a sa germana. L’incest és un plaer reservat a les monarquies i als pares d’Eva Hache.
