Marta del Castillo, el caso del asesino listillo. Ara que hem ofès totes les ments ben pensants ja podem tornar a la tònica didàctica i ecumènica que caracteritza al blog. Marta del Castillo, dèiem. Una pobra noia violada i assassinada pel seu xicot, un grandíssim fill de la gran puta que prèviament la va violar acompanyat del seu col•lega El Cuco, un sobrenom que no associes precisament a un catedràtic d’Oxford. De fet, tampoc no t’imagines que algú amb la EGB completa i sense marques d’agulla a l’avantbraç s'avingui a lluir un sobrenom com El Cuco, però en fi. Ara la policia va boja per trobar el cos de la Marta. El xicot ha firmat una declaració en la que afirma haver-la matat. El Cuco hi ha estampat una X a mode de firma. Però el cos no apareix.
A mi em fa pena la pobra Marta, de veritat. Però res del que féssim podrà tornar-la a la vida o restituir la seva dignitat (bé, això últim potser sí, però ho passarem per alt). El tema és que m’he fixat que qualsevol explicació al fet que la poli no trobi el cos dóna per un argument de peli de terror que s’hi caguen els àngels. Veure per creure.
A) Els dos quillos que han mort la Marta són en realitat autèntics stephenhawkins recargolats que juguen amb la policia per pura diversió. Uns cínics. Uns sàdics. És la cultura del Sud. Òbviament, estem davant d’una pel•lícula sobre psychokillers superdotats.
B) Un cop morta, el cadàver de la Marta s’aixecà i en estat de putrefacció atacà tot aquell amb un cervell apetitós. La policia no la troba perquè d’això últim no en gasta i clar, la Marta no s’hi apropa ni de broma. Tenim entre nosaltres una claríssima pel•lícula de zombies.
C) La policia és deficient mental i són incapaços de guanyar en un combat intel•lectual a dos pastilleros rebentats. Però ep, amics, que això no és pas cap film! Estem davant la crua realitat. I és que tu als policies els hi preguntes quina és la suma de dos més dos i al cap d’una setmana encara s’estan preguntant què cony has volgut dir amb suma.
A mi em fa pena la pobra Marta, de veritat. Però res del que féssim podrà tornar-la a la vida o restituir la seva dignitat (bé, això últim potser sí, però ho passarem per alt). El tema és que m’he fixat que qualsevol explicació al fet que la poli no trobi el cos dóna per un argument de peli de terror que s’hi caguen els àngels. Veure per creure.
A) Els dos quillos que han mort la Marta són en realitat autèntics stephenhawkins recargolats que juguen amb la policia per pura diversió. Uns cínics. Uns sàdics. És la cultura del Sud. Òbviament, estem davant d’una pel•lícula sobre psychokillers superdotats.
B) Un cop morta, el cadàver de la Marta s’aixecà i en estat de putrefacció atacà tot aquell amb un cervell apetitós. La policia no la troba perquè d’això últim no en gasta i clar, la Marta no s’hi apropa ni de broma. Tenim entre nosaltres una claríssima pel•lícula de zombies.
C) La policia és deficient mental i són incapaços de guanyar en un combat intel•lectual a dos pastilleros rebentats. Però ep, amics, que això no és pas cap film! Estem davant la crua realitat. I és que tu als policies els hi preguntes quina és la suma de dos més dos i al cap d’una setmana encara s’estan preguntant què cony has volgut dir amb suma.
