dilluns, 16 de març de 2009

Jo només temo la verdadera cara del terror



Decepció. Aquest és el sentiment general que t’embarga quan reps amb expectació el final de IT, pel•lícula basada en la cèlebre novel•la de Stephen King. It és un monstre metafísic, una entitat sobrenatural la naturalesa de la qual és el terror en estat pur. Un pallasso pederasta amb urpes de pterodàctil és una expressió il•lusòria de la seva identitat. Una il•lusió, però quin mal rotllo d’il•lusió! Per això, quan els protagonistes descendeixen a les coves per trobar-se amb l’autèntica cara del terror no pots creure que aquesta sigui una puta aranya gegant. Decepció.
Discernir com deu ser l’autèntica cara del terror és una tasca complexa que requereix un intricat anàlisi filosòfic. Però no, en realitat és més fàcil. La cara del terror és Jaume Roures, propietari de Mediapro, accionista principal de La Sexta i productor cinematogràfic català. Trotskista, nacionalista, amo i senyor tant de Barça TV com de Realmadrid TV. Flipa-ho amb Jaume Roures. I més que ho flipareu quan llegiu el document que Jo només follo a pèl ha aconseguit emprant mètodes il•lícits i denunciables. Tot un honor presentar-vos en primícia l’agenda de Jaume Roures.


11.00. Matiner com qualsevol altre camarada, Jaume Roures es desperta a trenc d’alba disposat a enfrontar un dia més de lluita per infiltrar el trotskisme des de dins del sistema capitalista.

11.30. Esmorzar frugal consistent en un bany calent, puro i conyac. Per avançar feina firma sentències de mort del govern xinès.

12.00. Agafa el fuet, el ceptre Nejej, el Nemes i la barba postissa per acudir a les oficines de Mediapro. A Roures l’espera una dura jornada laboral.

13.00. Dinar amb algun capitosts de les altes esferes financeres. Desprès de segellar el tracte en Jaume Roures el devora viu.

15.30. Activitat de compromís amb algun client. Habitualment consisteix en soltar conillets amb picarols i llaços de color rosa al merendero de Les Planes i perseguir-los amb una kalashnikov.

17.00. Aturada a l’ala de maternitat de l’hospital de Sant Pau per robar un nadó.

17.30. Cerimònia de sacrifi del nadó. Apareix Llucifer, principal executiu de l’agència de management consulting de l’empresa d’en Roures.

18.00. Temps d’oci. En Jaume Roures es disfressa de jueu i viatja fins l’any 1906 per ridiculitzar les obres del jove i prometedor artista Adolf Hitler.

20.00. Visita a les cabines d’una sala X que finança. Tot i que hi perd diners, gaudeix enormement tot observant aquells desesperats que netegen la lefa de les cabines per quatre xavos.

21.00. Torna a casa aviat per tenir temps d’escriure les seves memòries.

23.00. El moment deliberatiu del dia. En la seva intimitat, en Roures es recorda a sí mateix que es pot ser un voraç empresari i trotskista a la vegada. En tot cas, pensa, no hi ha contradicció major que ser el propietari de Barça TV i Realmadrid TV alhora. Traca.