De totes les tradicions que es fan i es desfan al folclore català, la més ridícula, absurda i ronyosa és, sens cap mena de dubte, la de l'Home dels Nassos. L'Home dels Nassos és un "ésser mític" (més endavant aclarirem les cometes) amb tantes nàpies com dies té l'any, de manera que el dia 1 de gener en té 365 i el dia 31 de desembre només li'n queda una. Per tant, a mesura que avança l'any li cau un nas, com a Pere Espinosa, amb la remarcable diferència que allò que li cau és un nas sencer i no tan sols un tros de tabic, i amb la també molt remarcable diferència que si se li desprèn el nas és a resultes de l'acció d'alguna força extraordinària i no per culpa de la cocaïna.
I que ningú s'ofengui quan dic que aquesta és una tradició ridícula, absurda i ronyosa perquè les regidories de joventut, festes i esports la tracten com una tradició ridícula, absurda i ronyosa, tal i com demostra el fet que per presentar l'Home dels Nassos en tenen prou amb un capgròs ridícul, absurd i ronyós o bé, en els pobles on hi ha menys quartos, amb un antifaç i un nas de goma absurd i ronyós però no ridícul, ja que acostuma a ser bastant gran.
El problema és que avui en dia els nens són molt poc intel·ligents però, en canvi, són molt espavilats gràcies a que prenen drogues abans que la seva edat es compongui de dos xifres. Ara els nens són molt pragmàtics. Creuen en els Reis Mags i el Pare Noel perquè la recompensa és sucosa: He-Mans i Gormitis. Però l'Home dels Nassos... què polles ofereix l'Home dels Nassos? Caramels rancis. Cada any els mateixos caramels rancis amb gust a plàstic, embolicats amb papers estampats amb dibuixos del Cobi, caramels de colors infinits i diferents que tenen tots el mateix gust a sucre i aixella de mutant, sempre els mateixos caramels que l'Ajuntament arrossega des de l'any 92 damunt de la carrossa i torna a llençar damunt dels nens, cada any el mateix ritual decadent i, sí, també ridícul, absurd i ronyós, com la condemna de Sísif i la roca si a la condemna de Sísif i la roca li traus els aires tràgics i existencialistes i la redueixes a un ritual ridícul, absurd, ronyós i decadent.
O sigui, que els nens no creuen en l'Home dels Nassos perquè la recompensa és parca. Així que l'Ajuntament s'ho curra poc i engipona un desequilibrat (probablement aquell destarifat que no és prou bo per fer de Pare Noel, de Rei Mag, de patge o de policia municipal) a corre-cuita, amb 4 martingales que tenen per allí, i l'avien pels carrers del poble a repartir caramels. Conseqüentment, els nens s'assabenten ràpid que tot allò és una presa de pèl i dubten de l'Home dels Nassos, així que l'any vinent l'Ajuntament es pren la tradició fins i tot amb una major lleugeresa i els nens creuen encara menys en l'Home dels Nassos i així ad infinitum.
Però jo tinc una teoria: l'Home dels Nassos existeix. És un exemplar únic i raríssim, l'últim de la seva espècie, producte d'alguna mutació cega i rabiosa, encara que no descarto que provingui dels confins de l'univers o d'alguna dimensió insana i demoníaca. L'Home dels Nassos viu atrapat des de temps immemorials al soterrani d'algun ajuntament d'un poble de Ponent, potser alguna vila de terratinents rics, decadents i endogàmics com Almacelles o Llardecans. Reputats experts en filosofia i eminents estudiosos de la criptozoologia el mantenen ocult perquè saben que si la societat catalana arribés mai a conèixer l'existència d'aquest ésser es produiria un xoc brutal entre les concepcions industrials, científiques i petitburgeses dels catalans i el pensament màgic que es necessita per comprendre i processar la figura d'aquest ésser.
Però jo tinc una teoria: l'Home dels Nassos existeix. És un exemplar únic i raríssim, l'últim de la seva espècie, producte d'alguna mutació cega i rabiosa, encara que no descarto que provingui dels confins de l'univers o d'alguna dimensió insana i demoníaca. L'Home dels Nassos viu atrapat des de temps immemorials al soterrani d'algun ajuntament d'un poble de Ponent, potser alguna vila de terratinents rics, decadents i endogàmics com Almacelles o Llardecans. Reputats experts en filosofia i eminents estudiosos de la criptozoologia el mantenen ocult perquè saben que si la societat catalana arribés mai a conèixer l'existència d'aquest ésser es produiria un xoc brutal entre les concepcions industrials, científiques i petitburgeses dels catalans i el pensament màgic que es necessita per comprendre i processar la figura d'aquest ésser.
L'Home dels Nassos viu dins una cel·la sense llum. Es desperta cada 1 de gener amb 365 nassos que s'obren com un pom de flors i li tapen els ulls i la boca. A la cara hi sent un dolor dispers i penetrant, com 365 cavalls corrent en direccions oposades. Com que no hi veu i tampoc pot menjar, durant els primer mesos l'alimenten amb sardina triturada que xucla per mitjà d'una palleta que li introdueixen a la boca a través de la xarxa de nassos. L'Home dels Nassos no odia els seus captors perquè sap que sense ells es moriria.
El 31 de desembre l'Home dels Nassos sembla ben bé una home normal amb un sol nas. L'Ajuntament d'Almacelles (o potser Llardecans) aprofita aquest dia per treure'l a passejar entre la gent. El vesteix de gala, li donen un sac de carmels rancis i li demanen que el reparteixi entre els nens. Però l'Home dels Nassos odia els nens perquè també odia la raça humana en general, així que per evitar que mati a ningú els de l'Ajuntament (d'Almacelles o Llardecans) el droguen amb MDMA. A les 7 de la tarda l'Home dels Nassos va tan col·locat que estima amb follia el cosmos, els homes i, per difícil que sembli, també estima els nens. De fet els estima tant que quan se li apropen massa li apareix un nas de més entre les cames, i per evitar aquest contratemps l'Ajuntament ha instal·lat sobre el seu escrot uns electrodes que s'activen per control remot. Si l'Home (dels Nassos) s'excita, descarreguen electricitat sobre els seus collons, i és per això que a vegades els nens el toquen i tornen cap als seus pares amb el somriure tibant i les mans tremoloses, deixant un camí de caramels darrere seu. I llavors els pares pregunten "t'ha agradat l'Home dels Nassos" i ells diuen "no: pica".
El dia 1 de gener l'Home dels Nassos desperta a la cel·la, aturdit encara pels núvols d'amor de l'MDMA. Obre els ulls però no hi veu res perquè davant hi té 365 nassos.
El 31 de desembre l'Home dels Nassos sembla ben bé una home normal amb un sol nas. L'Ajuntament d'Almacelles (o potser Llardecans) aprofita aquest dia per treure'l a passejar entre la gent. El vesteix de gala, li donen un sac de carmels rancis i li demanen que el reparteixi entre els nens. Però l'Home dels Nassos odia els nens perquè també odia la raça humana en general, així que per evitar que mati a ningú els de l'Ajuntament (d'Almacelles o Llardecans) el droguen amb MDMA. A les 7 de la tarda l'Home dels Nassos va tan col·locat que estima amb follia el cosmos, els homes i, per difícil que sembli, també estima els nens. De fet els estima tant que quan se li apropen massa li apareix un nas de més entre les cames, i per evitar aquest contratemps l'Ajuntament ha instal·lat sobre el seu escrot uns electrodes que s'activen per control remot. Si l'Home (dels Nassos) s'excita, descarreguen electricitat sobre els seus collons, i és per això que a vegades els nens el toquen i tornen cap als seus pares amb el somriure tibant i les mans tremoloses, deixant un camí de caramels darrere seu. I llavors els pares pregunten "t'ha agradat l'Home dels Nassos" i ells diuen "no: pica".
El dia 1 de gener l'Home dels Nassos desperta a la cel·la, aturdit encara pels núvols d'amor de l'MDMA. Obre els ulls però no hi veu res perquè davant hi té 365 nassos.
