divendres, 11 de setembre de 2009

Jo només faig cas dels rumors


Si no fos pels rumors els diaris serien una puta merda. Estatuts, apartheids, palestins, jueus i la mare que els va parir tenen gràcia durant un parell dies dies. I prou. Perquè tothom sap que el més calent és a la secció de Societat. ¿Però per quina raó la gent es creu, o al menys considera, els rumors, fins i tots aquells més absurds? Abans d'enfronar-nos a aquesta pregunta, anem amb una llista de rumors. Alguns són reals i alguns me'ls he inventat jo. D'altres no són rumors, sinó nèctar de realitat.
- Lady Gaga és un tio.
- Bruce Springsteen financia el Ku-Klux Klan amb els beneficis del seu últim disc.
- Els etarres són éssers unisex.
- Carod Rovira està llicenciat en filologia hispànica.
- Francis Scott Fitzgerald tenia la polla petita.
- Pep Guardiola té vetada l'entrada al vestuari. Tampoc hi pot entrar el príncep Felipe.
- Ghandi es fotia cavall.
- L'infanta Elena és borderline.
En realitat, la qüestió dels rumors és molt complexa. Quin és el secret de la seva virulència? Principalment, la nostra manca de fe en les bondats de la condició humana. Recelem, i amb raó, de l'ideal de perfecció que impera als mitjans de comunicació, però aquesta desconfiança contrasta amb la facilitat amb la que ens deixem convèncer per aquells que assenyalen els peus de fang dels nostres ídols. Encara que aquestes autoritats siguin Jordi González, una gitana que viu a una caravana o una prostituta de Ciempozuelos.

Uns exemples. En Michael Jackson destina part de la seca fortuna en crear una residència de fantasia on acull a nens desemparats. Sí, sí, però al dia següent els nens fan caca amb sang. Els Manel tenen molt èxit. Sí, sí, però els han vist invocant a Belcebú a la vora del Llobregat. OG Mudbone té una tita descomunal. Sí, sí, però diuen que és de plàstic. Jo només follo a pèl és la risa. Sí, sí, però diuen que l'escriuen entre quatre tios. Encara que en tots aquests casos també hi ha imbricades no poques dosis d'enveja i supèrbia. Si la perfecció no està en mi, és impossible que estigui en algú.
Però voldria aprofitar l'avinentesa per fer notar un aspecte dels rumors en el que la gent no s'acostuma a fixar. És una teoria que porto un temps compartint, encara que no ha rebut una acullida massa afalagadora. És l'enveja, per descomptat. La qüestió és que jo penso que si tu et creus un rumor X sobre una persona Y, encara que el rumor X sigui fals, el fet que tu te l'hagis cregut diu molt poc a favor de la imatge que tu tens de la persona Y. Per exemple, jo mai em creuria que Tom Selleck es frega els peus contra l'estora abans d'entrar a casa. Per mi és inconcebible. Ara bé, si sento a dir que al Joan Pera li agrada follar-se octogenàries, com a mínim consideraré la veracitat del rumor. Per tant, cada cop que algú acusi al veí de tocar nens, al forner de fer-li el salt a la dona, al vostre company de feina de transvestir-se, i vosaltres no rebutgeu el rumor, reconsidereu la confiança que us inspiren aquestes persones. ¿No penseu que si algun dia us agafa un atac de cor al seu costat, enlloc de trucar a l'ambulància, us robarien la cartera i correrien a follar-se a la vostra mare?