dimarts, 21 de juliol de 2009

I just wanna fritzl!



Alguna cosa tindrà el senyor Josef Fritzl per fascinar a tota la humanitat en general, i als lector d'aquest blog en particular. Però com totes les grans obres d'art, el conegut Monstre d'Amstetten es nega a una lectura definitiva del seu personatge, així que auguro segles d'incomoditat hermenèutica i lluites interpretatives entre els intel·lectuals. Perquè tots coneixem el seu cas: herr Fritzl aconsegueix una fräulein del ventre de la seva dona, però enlloc de donar-li una educació socialdemòcrata i procurar-li uns valors democristians, el nostre amic decideix tancar-la al soterrani de casa seva i alimentar-la regularment amb la seva polla austríaca. Si la molt gossa no pot resistir-se a donar llum a una ventrada de nadons, l'orgullós avi els assassina com un Cronos postmodern. Finalment, el cas surt a la llum i la societat sencera brama contra herr Fritzl.

Aquesta és, a grans trets, la seva història. Però tornem a la pregunta anterior: ¿quin ha estat l'impacte, la rellevància, l'horror, el gir que el cas Fritzl ha imprés en la societat occidental? Tal vegada l'afer protagonitzat pel Monstre d'Amstetten culmina la crisi del positivisme, la fe en que la raó i el progrés científic ens convertirien en éssers més feliços i civilitzats, i que tothom creia desacreditat amb l'Holocaust nazi. Potser el bo d'en Josef representa la voluntat de poder deslligada, aquella que no s'atura davant un descendent que reclama la mort del pare per instaurar el relleu generacional. O vés a saber si en realitat tots envegem herr Fritzl per la seva capacitat de passar-se pels ous el Súper-Jo i la constricció de les virtuts morals de la societat per tal de gaudir del bucòlic plaer de follar-se a sa filla.




En tot cas, la figura d'en Josef Fritzl ens inquietarà fins la crisi nuclear que només deixarà en vida a les cucaratxes i els estudiants de mòduls. Fins llavors, no podrem deixar d'interrogar-nos sobre aquella mirada indolent, aquell front arquejat, aquell bigoti tort i sorneguer, aquell pèl que flameja desafiant. En resum, una expressió facial que ens diu merda, m'heu agafat, però ja em podeu tancar a les vostres presons, a les catacumbes dels vostres inconscients o desterrar-me de la vostra comunitat moral, perquè jo sempre estaré allí, com la peça que completa el puzzle de la vostra existència. Nosaltres no hem dubtat en batejar-lo com el Monstre d'Amstetten. Necessitem que sigui un monstre i no un humà, que tots els seus actes siguin intrínsecament irrealitzables des de la nostra paupèrrima condició humana.

En definitiva, espero que aquest i altres posts, així com les meves teories sobre la Conspiració Fritzl-McCann ens hagin ajudat a comprendre una mica més el cas d'aquest austríac, que un dia cometé la imprudència de beneficiar-se a la seva pròpia descendència.