dijous, 16 de juliol del 2009

Jo només estudio una carrera de lletres



Estudiar una carrera de lletres és de puta mare. De vores. Sabeu tots aquells rumors que circulen sobre les carreres de lletres? Doncs són certs. Tots ells. Allò d’aquell estudiant que es presenta borratxo a un examen de religions orientals i treu matrícula. Aquella anècdota del paio que aprova un examen de metafísica contestant que ell és materialista. Aquell altre alumne que es passa la puta carrera al bar fumant porros i acaba amb un expedient brillant. O allò de que els estudiants de periodisme fan pràctiques a festes on es llepa cristal i es beu gintonics.

Tot cert. Del principi fins al final. A quin estudiant de lletres no li ha passat això? Bé, a mi no m’ha passat. Però sí a un col•lega, i quan dic col•lega vull dir a la novia del germà de l’amic d’un col•lega d’un tio que vaig conèixer al Kentucky esnifant farlopa. Però segur que és veritat.




MODE IRÒNIC OFF: Estudiar una carrera de lletres és la puta merda. ¿Sabeu tots aquells mites que circulen sobre els estudiants de lletres? Doncs són falsos. Tots ells. Qualsevol estudiant d’història, filosofia, periodisme o literatura pot donar fe d’això.

Encara hi ha ingenus que es pensen que una dona t’obrirà la vagina de bat a bat si li soltes quatre gilipollades sobre l’existencialisme sartrerià entre cubata i cubata. No, amics, no. L’últim que una dona vol sentir a les tres de la matinada són paraules com Da Sein, soviet, Kafka, Cortázar i sa puta mare. Sabeu qui folla molt? Els estudiants de biologia. Prova empírica. Tenen mil anècdotes sobre animalets amazònics aptes per etíliques noctàmbules amb un coeficient mental tan sols dos punts per sobre la síndrome de down. Que totes les anècdotes siguin poc contrastables o, directament, més falses que el servei militar de Carod Rovira, ja són figues d’un altre paner. El cas és que els biòlegs follen. I molt.



Si estudies lletres també has de suportar un descrèdit i un qüestionament social constants. A cap imbecil se li acudiria apropar-se a un farmacèutic i escopir-li en tota la cara frases com el diazepam et fa la tita grossa o el gelocatil va de puta mare per engrassar la motoserra. Tampoc sé de ningú que hagi volgut convèncer a un físic de que Newton era nazi, ni tinc notícia de cap subjecte que hagi abordat a un matemàtic per dir-li que el número pi està sobrevalorat.

En canvi, no hi ha subnormal que no s’atreveixi a portar-te la contrària amb temes amb els quals t’has estat barallant quatre anys, sinó més. L’estudiant de lletres mitjà es troba diàriament amb fanfarrons que es basen en la seva pròpia autoritat moral quan solten sentències com

"Nietzsche era un puto nazi"

"La filosofia és una palla mental que només us creieu quatre drogats"

"Els mestres us traieu una carrera i desprès, ale, a viure la vida!
"

"A mi per llegir un llibre no em fa puta falta cap teoria de merda"


"L’art cadascú l’interpreta com li surt de la polla"


"Les notícies del diari us les inventeu, no?
"

"Segur que a la redacció aneu tot el dia beguts"


"Que de puta mare això d’escriure guions! Tot el dia drogat i escrivint les vostres palles"

"Els assassinat per l’estalinisme van ser més nombrosos que els del nazisme"


I aquí jo ja m’emprenyo. Un mèrit. Un puto mèrit que té Hitler. I a damunt li volen negar. ¿¡Qui és el monstre, eh?! ¿Ell o vosaltres?




En definitiva: ¿sabeu perquè la mitjana d’estudiants de lletres són incapaços de fer la O amb un canut i escriuen fins i tot pitjor que els de ciències? Doncs perquè per estudiar lletres s’ha de ser un autèntic subnormal. Perspectives laborals nul•les i crèdit social en números negatius. I per a més inri encara has de pagar i malgastar, com a mínim, quatre anys de la teva vida.

Però si sou uns joves vedells amb tot el pervenir davant vostre, fugiu de la dicotomia maniquea ciències-humanitats com de la pesta. Escolliu ser un estudiant de mòdul de grau mitjà, perquè ells i les cucaratxes heretaran el Regne dels Cels.