L'altre dia vaig presenciar un d'aquells actes en aparença trivials però que, contra tot pronòstic, acaben revelant la naturalesa íntima d'alguna cosa. Em disposava a agafar un tren a l'estació del Clot. Vaig comprar un bitllet i vaig anar a preguntar-li a la informadora quina via i quina direcció havia d'agafar. La experiència no va ser ni productiva ni gratificant, com podeu suposar si heu anat seguint la trajectòria d'aquest blog. Com sempre, l'infern són els altres, així que derivo la culpa cap a la puta informadora, que per més senyes era gorda i sudamericana. A quina de les dues facetes de la seva identitat hauríem de culpar per la seva incompetència? En fi, la conversa va anar així.
- Quin és el tren que va cap a Sant Pol?
- Es en la Vía 4.
Aquí voldria apuntar que tot i la meva sapiència omnicomprensiva i quasi omnipotent, no disposo de coneixement massa precisos en relació a la geografia. De fet, és aquest el meu taló d'Aquil·les, perquè sóc incapaç de recordar noms de rius, muntanyes i llocs, així com la seva disposició espacial. Però tornem a la història. Una ràpida ullada al monitor informatiu em va permetre constatar que per la Via 4 passaven dos trens amb dues destinacions diferents: Blanes i Mataró.
- Però és que a la Via 4 hi ha dos trens.
- Sí.
- Quin és el de Sant Pol, el de Blanes o el de Mataró?
Ep, alerta. Mireu aquí com la filla de puta de la informadora, en tota la seva displiscència educativa, realitza un prodigiós joc llingüístic per evadir la meva presència inquisidora. Recordem la frase: Sí, UNO de esos. Però què significa aquest uno?
1) El lector ingenu i subnormal, que tal vegada fins i tot confia en les bondats de la Renfe, tpotser pensarà que amb uno la informadora volia dir cualquiera. Sí, cualquiera de esos. Error. Perquè per començar, des del Clot arribes abans a Mataró que a Sant Pol, així que el tren correcte només era el de Blanes. El de Mataró es quedava a mig camí. Llavors, o bé la informadora del collons m'enviava al paredó de forma conscient, o bé m'hi enviava des de la ignorància, o bé era massa gandula com per solventar el seu dubte. Cap de les opcions diu massa a favor de la Renfe.
2) Pot ser que aquest uno signifiqui alguno. Sí, alguno de esos. O sigui, la informadora no només és conscient de la seva ignorància, així com de la seva poca iniciativa laboral, sinó que a més no té ni la més mínima vergonya en mostrar-me-la. Algun d'aquells trens va a Sant Pol, posa una mica de sal a la teva vida, juga-te-la, puja al primer que vingui, sigues un puto budista i viu els esdeveniments, no els dominis. Ta puta mare.
Aquesta història superficial ens ensenya tot allò que representa Renfe. La incompetència assumida com un mal congènit, la displiscència, la ganduleria entesa com a ètica i estètica laboral, la irresponsbilitat, la cara més fosca de la immigració i un menyspreu per l'usuari que no podem classificar com malvat. Perquè Renfe no és malvada, sinó purament idiota. Pot pecar aquell que no té consciència del pecat? Totes aquelles qüestions que ocuparen als teòlegs medievals tornen amb força, avui en dia, a l'hora d'emetre un judici contra la incompetència de la Renfe.
I per acabar, voldria advertit per última vegada sobre aquest joc lingüístic de la informadora. Abandoneu el llenguatge. No podem esperar res d'ell. La gent es pensa que tot llenguatge (científic, matemàtic, audiovisual, idiomàtic, etc.) reflexa la realitat, però és un error. El llenguatge és autònom, disposa de les seves pròpies normes i, com apunta Wittgenstein, admet la contradicció com un element inherent a la seva estructura. Uno de esos = cualquiera de esos, alguno de esos. Al llenguatge li sua la polla, però no a nosaltres. Per tant, és hora d'abandonar el llenguatge i la dominació simbòlica a la que ens ha atrapat des del naixement de la humanitat. Tornem a ser primitius. Escolteu a John Zerzan, ell sempre té raó, i no crec que faci servir la Renfe.
1) El lector ingenu i subnormal, que tal vegada fins i tot confia en les bondats de la Renfe, tpotser pensarà que amb uno la informadora volia dir cualquiera. Sí, cualquiera de esos. Error. Perquè per començar, des del Clot arribes abans a Mataró que a Sant Pol, així que el tren correcte només era el de Blanes. El de Mataró es quedava a mig camí. Llavors, o bé la informadora del collons m'enviava al paredó de forma conscient, o bé m'hi enviava des de la ignorància, o bé era massa gandula com per solventar el seu dubte. Cap de les opcions diu massa a favor de la Renfe.
2) Pot ser que aquest uno signifiqui alguno. Sí, alguno de esos. O sigui, la informadora no només és conscient de la seva ignorància, així com de la seva poca iniciativa laboral, sinó que a més no té ni la més mínima vergonya en mostrar-me-la. Algun d'aquells trens va a Sant Pol, posa una mica de sal a la teva vida, juga-te-la, puja al primer que vingui, sigues un puto budista i viu els esdeveniments, no els dominis. Ta puta mare.
Aquesta història superficial ens ensenya tot allò que representa Renfe. La incompetència assumida com un mal congènit, la displiscència, la ganduleria entesa com a ètica i estètica laboral, la irresponsbilitat, la cara més fosca de la immigració i un menyspreu per l'usuari que no podem classificar com malvat. Perquè Renfe no és malvada, sinó purament idiota. Pot pecar aquell que no té consciència del pecat? Totes aquelles qüestions que ocuparen als teòlegs medievals tornen amb força, avui en dia, a l'hora d'emetre un judici contra la incompetència de la Renfe.
I per acabar, voldria advertit per última vegada sobre aquest joc lingüístic de la informadora. Abandoneu el llenguatge. No podem esperar res d'ell. La gent es pensa que tot llenguatge (científic, matemàtic, audiovisual, idiomàtic, etc.) reflexa la realitat, però és un error. El llenguatge és autònom, disposa de les seves pròpies normes i, com apunta Wittgenstein, admet la contradicció com un element inherent a la seva estructura. Uno de esos = cualquiera de esos, alguno de esos. Al llenguatge li sua la polla, però no a nosaltres. Per tant, és hora d'abandonar el llenguatge i la dominació simbòlica a la que ens ha atrapat des del naixement de la humanitat. Tornem a ser primitius. Escolteu a John Zerzan, ell sempre té raó, i no crec que faci servir la Renfe.
