Plató va ser un gran home. I com tot gran home, va ser alhora un visionari i un fill de puta avançat al seu temps. Ben cert és que les seves nocions sobre metafísica són, a dia d'avui, més ràncies que el sexe matrimonial, però hem d'evitar caure en la trampa de la miopia, pròpia de la gent vulgar, i veure com les seves idees sobresurten com un tità d'entre les boires de l'esdevenir. Per tal de copsar això, hem de recórre al seu Mein Kampf particular, que porta l'enganyós títol de La República. En aquesta Bíblia de la praxis idealista hi trobem un fotimer d'idees filosòfiques i propostes polítiques que jo firmaria ara mateix.
Primer de tot, preconitza la figura del Rei-Filòsof, o sigui, que els gobernants siguin alhora els teòrics i pensadors del logos i la societat. ¿Penseu que els polítics actuals són corruptes i incompetents? Doncs espereu a veure què passaria si manessin els filòsofs. En dos dies involucionaríem fins la prehistòria i d'entre les flames del món els amish sortirien a reclamar el que és seu, ajudats per la tecnologia més puntera i mortífera que romandria desprès de la catàstrofe del Rei-Filòsof: un escuradents.
Però a La República també hi ha moltes altres idees político-apocalíptiques que farien bavejar a la facció extrema de simpatitzants del P.I.D. Plató proposa dividir la societat en castes i circumscriure la procreació als membres d'una mateixa categoria. Textualment afirma que els millors han de follar amb els millors, i que qualsevol altra postura és una insensatesa. A la vegada, conscient de la moral d'esclau del poble vulgar, demana que tot això s'ha d'orquestrar des de l'ombra, perquè la xusma és incapaç d'entendre les bondats i els mecanismes político-socials de la privilegiada ment del Rei-Filòsof. Si aquest és el bressol d'Occident, no entenc com hem acabat essent una societat tant de puta merda.
Plató també té moltes altres propostes. A mi m'agrada molt aquella d'expulsar els poetes de la ciutat platònica, per farsants, mentiders i corruptors. Casasses, hippie de merda, tens els dies comptats. Però Plató sobretot és cèl·lebre pel mite de la caverna, aquella història que els subnormals esmenten quan volen fer veure que Matrix és una pel·lícula súper de puta mare només apta per intel·lectuals de primer ordre. En resumides comptes, el mite de la caverna ve a afirmar que els sentits ens enganyen i que vivim en un món d'ombres. Per tant, tot allò que podem arribar a percebre són simples aparences, així per descobrir l'autèntica essència del món i de les coses hem de procedir a l'escrutini per mitjà del nostre intel·lecte. Aquesta idea m'ha servit de guia aquests últims dies per descobrir algunes de les facetes més hermètiques de la conspiració Fritzl-McCann. Aquí teniu el resultat de les meves darreres perquisicions.
