Jo tinc molt amics minsuvàlids, si bé el seu problema és de caire psíquic més que no pas físic. Popularment, són coneguts com a retardats. És per això, doncs, que la realitat de la minusvalia física m'és tan aliena. A causa d'un atac de jesusisme difícil d'explicar, l'altre dia vaig a dedicar-me a passar revista a diverses infraestructures barcelonines i vaig comprovar que, com m'esperava, poques d'elles estan habilitades per tal de facilitar les coses als nostres amics, els motoristes de les rodes laterals. Aquesta constatació em va colpir, no puc negar-ho. No obstant això, ara mateix no tinc ni els diners, ni el temps, ni l'ètica suficient com per passar-me l'estiu construint rampes a tots aquells equipaments que encara no estan habilitats. Per tant, he ideat una sèrie de símbols per senyalitzar als minus tots aquells llocs sense accessos per gent de la seva mena. (Gràcies) No es mereixen.
