dissabte, 21 de novembre de 2009

Jo només dissenyo vídeojocs



Llegeixo amb inenarrable estupefacció que la companyia Visceral Games desenvolupa un vídeojoc basat en la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Porta per títol Dante's Inferno, i segons el productor executiu d'Electronic Arts "volíem ser el més fidels possibles al llibre del segle XIII i inspirar-nos el màxim possible en ell, quelcom que notareu els que l'heu llegit i jugueu al joc". La fidelitat de la companyia és un treball de pura arqueologia, ja que tal i com podeu comprovar, per l'ull profà és pràcticament impossible trobar les diferències entre una pintura del Dant original i la seva versió postmomerda.




Al marge d'aquesta controvèrsia estètica, hi ha altres elements sospitosament divergents entre el joc i el poema original. A Dante's Inferno l'heroi ha de rescatar a Beatriu, seduïda [sic.] per Llucifer, lluitant contra hordes de dimonis que surten d'un mugró gegant [sic.], emprant com a armes una columna vertebral gegantesca i un mortífer assortit d'encanteris [sic.]. Que tu al segle XIII escrius un poema amb aquests elements i l'Església et crema a la foguera i desprès et ressucita per tornar-te a cremar.

Si la cosa té èxit, aviat les adaptacions per a PS3 de joies de la literatura occidental seran una plaga als nostres domicilis. Jo ja m'avanço, i llanço aquí les meves propostes.



Les cuites del jove Werther: The dead love (Goethe)

El jove esteta decadent Werther es suicida a causa del desdeny amorós de Lotte. Però els seus afers terrenals no s'acaben aquí. Mitjançant un pacte mefistotèlic Werther torna a la vida convertit en un zombi nigromant assedegat d'amor i venjança. Abrigat per un exèrcit de no-morts, Werther haurà de conquerir el territori teutò, començant per la vila de Wahlhiem, bo i enfrontat-se als soldats humans capitanejats per Albert, promès de Lotte. Un joc d'estratègia en temps real que promociona els valors decadents de la Vella Europa.


GTA On the Road: USA City (Kerouack)

EEUU, a mitjans del segle XX. Milers de joves inconformistes posen en qüestió els valors de l'american way of life amb les seves actituds passives i passotes. Escolten jazz, fumen marihuana i es relacionen amb negres. Però Sal Paradise necessita acció. Surt de Nova York en cotxe i viatja per tot el territori dels Estats Units complint una sèrie de missions criminals amb el propòsit de viure la vida al màxim i enderrocar el puritanisme ianqui. Sal Paradise atropellarà rednecks, assassinarà congressistes republicans, muntarà combats de homeless, traficarà amb ayahuasca, organitzarà perillosíssims recitals poètics i, quan la barra de vida es trobi perillosament baixa, follarà amb prostitutes i beatniks lliberals.



El zoo d'en Pitus: Mortal Chain Reaction (Sebastià Sorribes)

En Pitus pateix una malaltia que només pot curar un metge estranger. Per costejar l'operació, els seus amics reuneixen diners organitzant un zoo. Però Alexander Hartdegen, protagonista de La màquina del temps, sap que la salvació d'en Pitus significa la completa decadència de la civilització humana, ja que per culpa de l'efecte papajonasbroders en Pitus provocarà la creació d'un mortal híbrid a partir dels gens de Hitler, Robocop i Sherlock Holmes. Així, Hartdegen viatja fins la Barcelona dels 60 per enfrontar-se a hordes de vailets, animals, progres i gitanos que volen evitar la mort del petit genocida Pitus. Un shotter en primera persona en el que més punts guanyes com més nens mates.