divendres, 27 de novembre del 2009

Jo només tinc contactes amb ETA (una història real)


Anem per feina, que porto des del dilluns a València i no he pogut tocar un puto ordinador. Tinc aquí a la vora un amic de les bascongades que m'alerta que la setmana vinent arribarà un amic seu. Però no un amic qualsevol, no. Aquest és el típic amic que porta tatuat per tot el cos a Batman amb txapela i un exèrcit de rat-penats que arrosseguen una ikurrinya sagnant. Aquesta estètica, i la idiosincràsia que la fa possible, li van merèixer passar dos dies al cuartelillo com a sospitós de col·laborar amb ETA. I com que tothom sap que les forces de seguretat ibèriques tenen un rellotge Casio F91W per cervell, va ser deixat en llibertat.

Així que ara jo, i també vosaltres, tenim la irrepetible oportunitat de sol·licitar assassinats als bons samaritans dels etarres. Jo tinc en ment a clàssics com Marc Vidal, Àstrid Bierge, Kiko Amat, el tio del blog La Escuela Moderna o l'escriptor de "Cosas que hacen bluff", però deixaré lliure la meva vena democràtica per sol·licitar eta-targets.

Només imposo una condició: no vull, sota cap concepte, que les propostes vinguin acompanyades d'acusacions gratuïtes tipus Àgora com ara "jo crec que les identitats bla bla merda bla amenaçades per l'hegemonia de bla bla socialisme leche cacao avellanas y azúcar". Així no. Vull argumentacions elaborades tipus DEC com ara "és un puto espanyol de merda", "puto espanyol" o, encara millor, "merda".