dilluns, 23 de novembre de 2009

Jo només surto cada nit



Últimament, es poden sentir una sèrie de llocs comuns que infesten les nostres converses diàries. Apareixen inopinadament, no se sap ben bé d'on, ni tampoc com. Potser el primer cop no en fareu cas, però desprès retornaran amb més força, una vegada i una altra, fins que en un moment donat, per fugir del silenci abismal que s'ha establert entre tu i el teu interlocutor,(probablement la teva parella sentimental), et descobriràs repetint un d'aquests lloc comuns. Alguns d'aquests tópics són fàcilment reconeixibles:

- El futur català és la sociovergència.

- El turró Suchard porta substàncies drogadores.

- No passa res si el final de Lost és decepcionant ja que, com en un viatge, l'important és el camí.


Però del que us vull parlar avui és de l'aterridor mantra de Els dimarts són els nous dilluns o, com prefereix dir-ne la trendytat catalana, Los martes son los nuevos lunes. Fem història. Quan la cultura occidental creia en el valor de l'esforç i el treball, la gent només sortia el cap de setmana. El dissabte, dia fort, i el divendres a molt estirar. Alliberaves la hybris acumulada i al treballar, que s'ha de fer pais. Desprès es va instaurar la cultura dels dijous, ja que la plaga universitària volia gaudir de les nits de la city abans de marxar el cap de setmana al poble on, com tothom sap, es quedaven arraulits al costat del foc amb la família enlloc de sortir a beure i fumar porros fins les 7 del matí. Desprès van arribar els dilluns, que en l'idioma de la festa es diuen mondays, i abans de poder comprendre i assimilar els motius ja tenim aquí els dimarts.

Emperò, la meva pregunta és: qui polles surt un dimarts? Dedueixo que per fer-ho has de gaudir d'un bon coixí econòmic, temps lliure i/o flexibilitat horària. A partir d'aquesta premisa, estableixo que els estetes decadents que animen la tuesday party són:

- Estudiants Erasmus i guiris en general.

- Dissenyadors gràfics freelance.

- Els periodistes musicals de la Rockdelux, Mondosonoro i Vice.

- Sidonie.

- Santi Millán.

- Aspirants a escriptor alcohòlic que volen plasmar el desencant d'una generació que omple el seu buit existencial fotent-se droga i sortint de festa.

- Joachimm "The Holly Roastbeef" von Smithson

I pregunto jo: si ara mateix ens organitzem per introduir matarrates a totes les ampolles d'alcohol que es serviran a Catalunya demà a la nit, ¿no creieu que el dimecres al matí l'aire d'aquestes contrades seria molt més respirable?