dilluns, 16 de novembre de 2009

Jo només entrevisto a Bono



El meu nom real és Paul David Hewson, però sóc més conegut com a Bono, The Master o L'Arquitecte. Tinc 49 anys, però no importa perquè sóc immortal. Vaig nèixer a Irlanda, però això tampoc importa perquè em considero un ciutadà del món. A vegades sóc una estrella del rock conscienciada. A vegades sóc un activista del pop. M'agrada transgredir fronteres i conceptes. Algú ha dit Chris Martin? Sóc el líder dels U2, i també del puto cosmos.

"Amb els negres de merda ens toquem les polles, en plan col·lega"




Bé, per fi ens...

No miris els ulls de Bono.

Que no que?

No miris els ulls de Bono. Ho posa al puto contracte. Ningú pot mirar els ulls de Bono.

Bon començament! Si t'has d'ofendre per cada puta cosa que digui o faci.

No, no, si ho faig per tu. Tota persona que mira els ulls de Bono es converteix en analfabet. Paraula.

Això explica el dels teus fans...

Exacte.

Has estat candidat a Nobel de la Pau per la teva lluita en contra de la fam i el sida al tercer món, per la teva defensa del reciclatge...

No, del reciclatge no. El reciclatge és per maricons. És impersonal, buit. Què vols? Que Bono es faci una puta foto amb un contenidor de plàstic pudent?

Doncs parlem d'Àfrica. Tothom que hi va diu que l'experiència li canvia la vida.

Ah, com ho saps, puta! Bono hi va anar i des de llavors que n'està enganxat.

Enganxat...

Sí, és una sensació difícil d'explicar... mística... És el fet d'arribar allí amb una puta caixa de bolis bic comprada a l'Abacus i veure com els putos negres es maten per aquell grapat de bagateles. M'explico? És una sensació de poder immensa, d'omnisciència... com si fossis un Déu d'amor que ha vingut a la Terra a salvar aquella colla de negrots malparits. M'explico?

No gens.

No provis de comprendre a Bono. La ment de Bono està per damunt dels raonaments dels mortals.

Llàstima.

Ei... Ei! Has dit Chris Martin?!?!

Per a res.

Acabes de dir Chris Martin!

Nein.

Bono demana disculpes.

Chris Martin.

Has dit Chris Martin?

No.

Ah.

Chrsmrtn.

Ho has tornat a dir.

No.

Val. És que a vegades... bé, és igual.

Creus que el problema del Tercer Món té alguna solució?

Sí. Míssils nuclears a go-go.

Em refereixo al problema "social" Tercer Món.

Afortunadament no.

Afortunadament...

Clar. És un sistema perfecte. Mentre una part del Primer Món s'encarrega de rebentar-se els recursos del Tercer Món, l'altra part, els ociosos, els estetes decadents, els estudiants de lletres, s'encarreguen de netejar les consciències. A més, saps quans putos discos d'U2 fa vendre tota la merda aquesta d'Àfrica? Milions! Quantes entrades? Kilotrilions, un número inventat expressament per calcular el número de fans d'U2. I saps que ha de fer Bono a canvi? Un viatge a l'any. Dos putes fotos. Una campanya gratuïta per Unicef. Apadrinar un puto moreno per 1 euro a la semana. És perfecte. Hòstia! No és perfecte??!!

Perfectíssim. A més tinc entès que vols apadrinar el diàleg interreligiós.

Tate. Com t'ho diria?... Coneixes a Giovanni Pico della Mirandola.

El dubte ofèn.

I els teus lector?

Probablement no. Però ja els hi poso un enllaç a la downiepedia.

Doncs Bono es considera el Pico della Mirandola del segle XXI. Bono reunirà a tots els líders religiosos del món per proposar-los-hi una síntesi de totes les confessions que ha elaborat a estones lliures, mentre feia activitats superficials com cagar o composar un nou disc. Bono només pot avançar que el déu d'aquesta nova religió sincrètica serà un tio amb cap d'elefant, crucificat, calb, amb turbant, virret, estrella de xèrif ianqui, sotana, la samarreta de Maradona i la cara de Hanna Montana on hi hauria de tenir els genitals. I tentacles. Molts tentacles.

I el credo quin serà?

El que?

És igual. També voldria comentar que, al llarg de l'entrevista, m'ha donat la impressió que tens la tendència a usar expressions com negre de merda, moreno dels collons o negrata.

Clar, però en plan col·lega. És el rotllo que ens portem, perquè els negris accepten a Bono com un d'ells. Bono arriba allí amb la seva caixa de bolis Bic i els hi crida "Eh, nigro. Nigro de merda. Cabron. Vols un boli, fill de puta? Són de marca bona, eh! Marca Bic! Com els fuets! Negro! Eh, negro! Tu escuchar Bono! Querer boli, joputa de mierda, sucio, rata?".

Ahà.

I també ens toquem les polles. Perquè estem molt segurs de la nostra masculinitat. Ens fem bromes i ens toquem les polles. Bé, només els hi toca Bono, la polla. Perquè Bono no permet que li toquin la polla, que els negres són una mica invertits, que ho porten a la genètica.

No ho veig massa clar, això de les polles.

Hòstia, Valero, que és molt fàcil! Ara tu i Bono esteu aquí, de puta mare, xerrant així de guais. I llavors Bono fa una broma i per fer-la més hilarant et toca picarescament la polla.

Ja et dic ara que a mi no me la tocaràs, la polla.

Que sí, home! Que no es cap estratègia homosensual. És com...

Les mans quietes.

Però si només...

Chris Martin.

Has dit Chris Martin?!?!?!

Sí, fill de puta, sí que ho dit.