dimecres, 4 de novembre del 2009

Jo també escric un diccionari estúpid


El diccionari estúpid, del mestre Albert d'Igualada, és una d'aquelles idees per les quals un servidor i qualsevol altre sequaç de la risa s'haurien afusellat un testicle. A camí de convertir-se en tot un meme, desprès de la disseminació que n'ha fet el nostre missioner dels inferns celestials, decideixo sumar-me jo també a escriure entrades estúpides. Proveu de fer-ho. És tan senzill que es torna addictiu. Com els cacahuets, criticar la tele, petar-se grans o petar-se a menors d'edats.


Perry Manson: l'advocat del diable.

Josef Fritzl-Ravitz: senyor que s'amaga a les bosses de patates per violar als nens.

Cheesus-Crist: nou messies amb gust de formatge.

Quim Mojón: escriptor amb una prosa de merda.

Felipe de Bonbón: el rei de les dietes.

Ramon Pellizqué: presentador acusat d'abús sexual.

Marcel Pus: escriptor francès que fa angúnia.

Figo Mortensen: actor fill de puta.

Stanley Rubick: director de cinema polifacètic, policrom i enigmàtic.

Alicia Sánchez Que-Macho: polític transexual.

Jean-Claude Can Zam: l'heroi dels suburbis que et trenca la cara a ritme de flamenco.

Green Gay: punkis, ecologistes i maricons.

Smacks-Down de Kellogs: cereals artificials que t'hostien l'estómac.

Stephen Hawtin: científic paralític aficionat a la música electrònica.

Adam Smint: economista que popularitzà l'expressió "sin capitalismo, no hay beso".

Burger Quinqui: el restaurant dels suburbis.