dimecres, 23 de desembre de 2009

Jo només converteixo en merda tot el que toco


Aquests últims dies, arran de la proposta de Soundgarden com a compositors de l'himne del P.I.D., s'ha posat en evidència el declivi artístic del seu ex-líder, Chris Cornell, de qui una vegada vaig llegir que "fue el primer sex-symbol grunge dado el magnetismo sexual de sus pintas de terrorista afgano". Ho juro. Pel que sembla, el nostre amic Cornell ja no canta a l'heroïna ni a l'alineació capitalista, sinó als xoxos latinos i a la pasta fàcil. Altrament, aquest canvi de registre poètic ha anat acompanyat d'un canvi de registre musical: del grunge apocalíptic d'antuvi ha passat al reaggeton i a les bases de hip hop.

S'ha especulat molt sobre aquest canvi. Alguns diuen que ho fa per pasta (i ara!). Alguns diuen que l'ha amenaçat el cirurgià que li ha fet la cara nova (o potser m'ho acabo d'inventar). Però la solució de l'enigma està en la figura de Timbaland, productor del seu últim disc. Dóna la casualitat que aquest Rei Midas en versió merda és també el productor de l'últim (i nefast) disc dels Hives. Anem amb uns exemples:

Chris Cornell pre-Timbaland:




Chris Cornell post-Timbaland:




The Hives pre-Timbaland:




The Hives post-Timbaland:




Matrimoni McCann pre-Timbaland:



Matrimoni McCann post-Timbaland:




El fill de puta de Timbaland s'està follant el poc de bo que queda al món del rock i nosaltres estem aquí parats, menjant turrons i contant els dies que falten per Nadal a 3 bandes. Doncs jo no vull dir res, però diuen les males llengües que ara mateix Salvador Sostres és capaç de fer qualsevol cosa a canvi d'un lloc de treball. I amb qualsevol cosa vull dir matar a un negre profanador. Senyors directors de pimes, el futur i el present del rock està a les seves mans.