Ja sé que més d'un es deixaria foradar un colló amb la black and decker a canvi de la renovació de Guardiola. I ben fet que farien. De collons en tenim dos, i de Guardiola només un. Per tant, no em sembla reprovable aquest culte pagà que s'ha erigit al voltant de la seva figura. Ara bé (ara bé), una altra qüestió és el puto tema de la vida segons en Pep.
Parem atenció a Josep Riera, l'ajuntalletres que es troba al darrere de "Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça en 150 frases". Segons Riera, la fórmula matemàtica [sic.] d'en Pep és "G de Guardiola és igual a la suma de T de Talent més I d'Idees, multiplicat per la M de Mètode i tot això dividit per l'H d'Humanitat". No negaré que estic temptat de definir al senyor Riera amb alguna rigorosa fórmula científica de l'estil M de Mediocritat sumat a IM d'Indigència Mental elevat a FdP de Fill de Puta.
Hom sap que Guardiola és un home que podria agafar un equip de futbol femení i fer-lo moure com el puto ballet de Moscú. I li hem d'estar agraits per això! Però les seves frases foten una pudor a autoajuda barata que tira d'esquenes. Voleu exemples? N'hi ha a kiliotrilions! "El més arriscat és no arriscar-se". Zas! "Perdonaré que no encertin, però no que no s'esforcin". Pam! "Jo no sé on és la felicitat: si ho sabés, hi aniria". Bum! "Si surt malament seré criticat, si surt bé seré un il·luminat" KA-BUM! A mi m'ha canviat la puta vida. Ara corro a banyar-me els ous als Ganges per purificar el meu karma pecador.
Gilipolles. Així definiria jo als que volen convertir a Guardiola en un gurú de l'autoajuda. Perquè hi ha vòmits d'en Gaspar Hernàndez amb més profunditat filosòfica que les frases de Guardiola. I, al cap i a la fi, el mateix Pep apunta en aquesta direcció quan diu "Se'm dóna massa importància, jo només jugo a futbol". Ets massa bona persona, Pep. Només espero que un dia d'aquests canvïis a Martí i Pol pel "Llibre Roig" de Mao, i la pilota per una kalashnikov. Que passis un bon Sant Esteve.
