dilluns, 28 de desembre de 2009

Jo només guio les compres nadalenques (II)

El meu confessor i tècnic informàtic particular em matarà per això que diré, però últimament la fe i la religió estan de capa caiguda. Els occidentals actuals som una tropa de cínics descreguts, uns ionquis derridians que ens pensem que tot és mentida, i que el món tal i com l'entenem tant podria ser una granja d'hamburgueses per alienígenes com una simulació informàtica programada per Joan Laporta. Com que vivim el present de forma bulímica, hem oblidat que la nostra glòria cultural es correspon amb una edat durant la que Europa va ser una obstinda creient. Exacte. Estic parlant de l'Edat Mitjana, una època en la que (si ho recordeu) fotien a la foguera als pèl-rojos (o "gent amb cabellera de color flames infernals", com en deien llavors).

Per tant, la meva proposta per aquests Nadals és regalar un Déu. Algú capaç de guiar-vos entre la boira del relativisme postmodern. Algú a qui pugueu culpar dels vostres errors, i atribuir les vostres victòries. Algú que us protegeixi de les incursions nocturnes del malvat Joan Laporta. Algú que us defensi dels vostres enemics convertint la seva sang en ciment armat. A continuació us adjunto una llista totalment aleatòria de Déus a escollir.


Amb Jo només follo a pèl, liiiiiiife's soooooo easy, man!



5. LA RATA CORNUDA



És un dimoni poderós, perillós i fill de puta a parts iguals. La seva forma física és la d'una rata gegant i antropomòrfica, amb la testa coronada per unes punxes king size que convertiran als vostres enemics en broquetes humanes. Entre els seus poders es compta la capacitat d'invocar rates, convertir a la gent en rata i fer aparèixar a Joan Laporta del no-res. Sé que pot semblar contradictori, però en realitat no ho és tant. La única putada és la dificultat per trobar-la: els seus adoradors són una raça híbrida rata-humà que viu a les profunditats d'un món d'espasa i bruixeria. Proveu a El Corte Inglés.


4. JEFFREY DAHMER
El xarcuter de Milwakee: maricó, necròfil i tintinòleg. El bo d'en Jeffrey ha passat a la història com un psychokiller, que és com en diu la societat dels homes senzills amb grans somnis fracassats. L'objectiu d'en Jeffrey era ambiciós: seduïa jovenets, i un cop a casa seva els hi injectava àcid al cervell per convertir-los en sol·lícits amants zombis. Com que normalment la cosa acabava amb un sonor fracàs, en Jeffrey es follava els cadàvers, els desmembrava, en feia fotos i guardava els genitals com a trofeu. Quan aquest cap d'any qualsevol de vosaltres, lectors i lectores, estigueu intentant follar desesperadament amb la vostra víctima, i en un moment donat penseu allò de "perquè està viva, que sinó me la follava!" en Jeffrey estarà donant-vos suport des de les estrelles.

3. CTHULHU


Només repetiré el que ja vaig dir fa poc: "Cada turno después de su aparición mueren 1D3 jugadores aleatorios". C-THU-LHU! C-THU-LHU!


2. HANK SCORPIO


El personatge estrella del capítol dels Simpsons "You only move twice". Líder d'una poderosíssima empresa criminal que, paradoxalment, dispensa un tracte cap als treballadors més propi de les fantasies utòpiques de Charles Fourier. En contraposició, manifesta un odi visceral cap als polítics i les forces de l'ordre. De fet, el crim està tan integrat en els seus mecanismes mentals i psicomotrius, que és capaç d'enfrontar-se a un exèrcit de swats utilitzant motoserres, granades i llançaflames, mentre divaga afablement sobre la vida senzilla amb Homer Simpson. Hank Scorpio és un home de pensament heterodox, però de fermes conviccions. Com en les arts marcials, la seva filosofia inclou moral, política, estètica i tècniques de combat amb armes high-tech. La crisi econòmica necessita menys gilipolles com Marc Vidal i més gent com Hank Scorpio.

1. VALERO SANMARTÍ


Diuen que el setè dia Déu estava descansant. Error. La Bíblia menteix. El setè dia Déu li estava xupant la polla a Valero Sanmartí, com a recompensa per haver-li deixat ordenar el cosmos. Valero Sanmartí, El-De-La-Polla-Bífida, L'omnisapient, El Gran Únic Suprem, El Paladí de Nivell 81. Molts són els mots que es fan servir per anomenar-lo, però ni tots ells junts són capaços d'abastar la magnitud de la seva glòria. Valero Sanmartí. L'únic Déu que fa veure que s'equivoca i comet errors d'ortografia pel simple delit de veure com els cretins deixen comentaris al blog tot pensant-se, en la seva infinita insignificància, que poden esmenar al mestre. Valero Sanmartí. Un regal per a tota la vida, i el que hi ha desprès d'aquesta.