divendres, 18 de desembre de 2009

Jo NOMÉS sóc un puto vigilant


Hi ha un moment en la vida de tot díscol adolescent en que aquest ha d'afrontar el repte de la professionalització. Posem per cas que el (1) xaval n'està fins la polla d'estudiar però que, d'altra banda, (2) té una consideració massa alta de sí mateix com per posar-se a servir McHurones con queso a gitanos i pelats. La síntesi d'aquestes dues opcions és estudiar INEF. Però el camí del professor de gimnàsia no és pas un llit de roses, així que per aquells (1) han abandonat l'opció de realitzar-se per mitjà de l'estudi però que (2) es neguen a penjar-se un farcellet i mudar-se a Can Tunis, només els queda la solució de fer-se policies.

La de policia és una feina de puta mare. Ara el xaval pot aparèixer inopinadament a tots aquells racons sòrdids on anava a fumar porros dos anys enrere i requisar el material dels seus antics col·legues. Ara bé, la corrupció dins del cos policial té un límit. Un límit dilatat, quasi imperceptible, però un límit al cap i a la fi. Així que si el nostre policia desenganyat (1) vol augmentar l'escala dels fraus perpetrats però (2) vol mantenir-se dins l'abric legal de les forces de l'ordre, només li queda una sortida: fer-se militar.



Ser militar és un puto txollo. Per començar, la teva vida és avorridíssima. Si vas curt de diners i vols comprar-te la PS3 sempre pots demanar que et destinin durant dos mesos a Iraq o a algun altré puto racó perdut de la mà de Déu, ple de moros amb escopetes i l'Alcorà tatuat al cul. I allí a baix, a la base de Melilla o a la de Rota, pots passar-te el dia col·locat amb els teus companys de cuartelillo mentre jugueu a la PS3 que t'has guanyat a canvi d'una cama que et va rebentar una bomba islàmica. Però no ens enganyem: per a molts reclutes l'allistament és tan sols una excusa per rebre entrenament bèl·lic gratuit. Ara, desprès del periple militar, el nostre amic pot matar homes d'una mossegada a l'orella, amagar-se punyals enverinats al prepuci i sobreviure en societat amb un coeficient intel·lectual de 32 sense ésser titllat de subnormal. ¿I què farà ara amb totes aquestes habilitats? Òbviament, passar-se al sòrdid món del crim, allò que ha desitjat íntimament des del dia en que va començar INEF.

Però, ep, la vida de gànster no és tal com la pintaven al Grand Theft Auto. D'això se'n va adonar el dia que li van fotre una escopetada als budells i va intentar recuperar energies follant-se una puta. Aprofitant el seu estat de salut lamentable, la prosti li va arrancar el gland d'una mossada, va robar-li la droga i va trucar a la policia. Desprès de passar un any a l'ombra, el nostre amic decideix tornar als vells temps, aquells en que el frau estava emparat per la institució de les forces de l'ordre. ¿Però com s'ho farà per (1) tornar a ser un agent de l'ordre si (2) al seu expedient ara hi consten antecedents penals? Només té una solució: fer-se segurata.



Paradoxalment, els guàrdies de seguretat són els professionals de l'ordre amb la cobertura legal més dèbil, però actuen com si fossin un puto monarca abans de la revolució francesa. Jutge, legislador, executor: res és massa per un puto segurata. O això pensa ell. Podeu preguntar: ¿quina diferència hi ha entre la persona que neteja els lavabos d'una discoteca i el que s'encarrega de la seguretat? Cap, a priori. Tots dos estan allí dins per la seva condició de currantes. Són gent miserable (com tots nosaltres) que ni es plantejaria entrar a la discoteca en qüestió si no en fossin treballadors. Ara bé, el puto segurata d'això no n'és conscient, i actua com si el puto local l'hagués construit ell, com si el puto capital per muntar el xiringuito fos seu, com si les putes mamelles de les putes gogós les hagués operat ell, com si la puta farlopa amb la que els polítics han estat sobornats per ignorar les queixes dels veïns l'hagués cultivat, processat i distribuït ell mateix.

Ser segurata és lo puto pitjor. Són els esclaus de l'Antic Egipte, la gleva de l'Edad Medieval, els jueus de l'Alemanya hitleriana, els xarnegos de la Catalunya pujolista. Estan al puto cul de la piràmide social, però tu els hi dones una porra i es pensen que és una corona. Hem de fer-hi alguna cosa, tots junts. Per començar, porteu-vos bé. Ni que sigui fins al dia 2 de gener. I llavors, aquell dia, quan aneu a enviar la carta a Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, demaneu-los-hi que aquest any, de regal, voleu a un segurata mort. Potser un, dos, cent, no faran res, però si unim les nostres forces tal vegada puguem acabar amb aquesta plaga.