dijous, 19 de febrer de 2009

Jo només faig campana



Molta gent es pregunta com ho poden fer per obtenir una plaça de professor titular a la universitat. Doncs pel que m'han dit és molt fàcil, tan sols t'has d'atendre als següent punts: 1) ser un fill de puta 2) estar disposat a xupar polles i 3) perdre qualsevol rastre de condició humana. Hi ha qui pensa que els congressos acadèmics són unes jornades on es pren té i es debat educadament sobre l'instrumentalització de les heretgies cristianes medievals per propiciar la revolució social. Doncs res més lluny de la veritat. Els congressos són un eufemisme que enmascaren episodes d'horror i salvatgeria. Durant aquests dies els professors universitaris es carreguen l'ipod de grindmetal, es deixen crèixer la barba i van a viure indigentment en unes cabanyes al mig del bosc. Allunyats de la civilització aprofiten per córrer en pilotes i menjar animals salvatges que han caçat amb les seves pròpies mans.
Hom mai podria sospitar això si no fos perquè la pàtina d'educació i cortesia a vegades s'esquerda i cau. Per un moment la cortina de la civilització s'enretira i podem veure l'abisme que s'ajup allí darrere, expectant. Per demostrar-ho, he recollit frases de professors que vaig sentir durant la carrera i que evidencien la monstruositat que subsumeix a aquest col·lectiu. Prepareu-vos per clamar "el horror, el horror" en la vosta intimitat.

"Si per mi fos el govern deixaria morir de fred i inanició als guiris que pugen en xancletes al Pirineu"

"Nietzsche es va morir per putero"

"Lo que me gusta de la mitología egipcia es que hay muchos lefazos"

"La dona m'acompanya als partits de l'Espanyol i jo l'acompanyo a espectacles de ballet interpretats per nens amb la síndrome de down"

"Diga una vez más, UNA VEZ MÁS, pues sho creo que y le doy una ostia tal que le mando de vuelta a la puta pampa"

"A l'Antiguitat els matrimonis fracassaven perquè eren de conveniència, però el meu matrimoni no era de conveniència i també va fracassar"

"A mi de jove m'agradava anar als putis. Però no a follar, eh, sinó a vacil·lar a les putes. Entrava, em demanava un cubata, m'encenia un piti i els hi deia: ¡eh, puta, que pasa!"

"Aquí un alumne m'ha posat que els cinc elements del wu xing són foc, terra, metall... Venus i meteorits! Des d'aquí li recomano que deixi d'una vegada per totes l'èxtasis líquid"

"El cinema es va acabar amb Antonioni"

"Joder, no puedo dar clase con esta resaca"

"Al que vuelva a mirarme a los ojos le suspendo de por vida"

No m'agrada dir noms, però diré que les dos últimes frases van sortir de la boca del Daniel Rico, il·lustre professor d'art i cràpula irreductible que escollia a les becaries basant-se única i exclusivament en la seva follabilitat. Bravo, Dani. Sempre has estat i seràs el nostre ídol.