dilluns, 9 de febrer de 2009

Jo només miro ciència-ficció autòctona


Fa uns dies es van lliurar els premis del cinema català i una pregunta recorria tota la cerimònia: “Es convertiran els Gaudí en un filial dels Goya?”. Evidentment, hi ha un gran perill de que els premis Gaudí esdevinguin una gala de la beneficència que celebri la marginació social enlloc de l’excelsitud cinematogràfica. Per tant, s’ha de lluitar furibundament en contra d’aquesta tendència. La meva proposta és adaptar clàssics de la ciència-ficció i el terror a la realitat social catalana. Sé que molts sereu reticents a aquesta idea, però mireu que es podria aconseguir amb un remake de La invasió dels lladres de cossos (Siegel, 1956), film que gaudeix d’una extensa tradició d’adaptacions de la qual destaquem La invasió dels ultracossos (Kaufman, 1978).


SINOPSIS: Jorge i Sarai son dos guàrdies civils oriünds de Valladolid destinats a un remot poblet de la Catalunya interior. Desprès d’un conflictiu període durant el qual van ser destinats a la conflictiva Euskadi creuen que el seu nou lloc de treball els hi reportarà la calma laboral que tant necessiten. Emperò, els seus anhels aviat seran frustrats. La primera sorpresa arriba quan perceben certes anomalies en el comportament dels seus companys de cuartelillo. Com tot guàrdia civil, els seus nous companys no tenen estudis, empren mètodes expeditius i arbitraris per alliçonar a la població, requisen droga sense notificar-ho amb cap informe i el seu quocient intel•lectual voreja perillosament el retard mental. Però tot i això, el seu comportament els resulta cada cop més i més sobrenatural. Les seves sospites creixen quan aquests abandonen el tricorni per abraçar un nou uniforme ribetejat amb un escut autòcton i, a més, intenten comunicar-se amb algun tipus de llengua arcana, si bé sembla que la dominen amb força deficiència. Finalment, descobriran dos vaines decorades amb quatre barres vermelles disposades de forma horitzonal. Amb horror creixent en Jorge i la Sarai comprovaran que aquestes vaines alberguen dos rèpliques exactes d’ells mateixos que, en nàixer, els amenacen amb un “uniu-vus a lus mossus d’escuadra...”.

PD: Hitler s’esgarrifaria amb la immoralitat del nou especial de Jo només follo a pèl...