dimarts, 10 de febrer de 2009

Jo només venc la moto



Un dia algú va dir que el client sempre té la raó i hauria de ser afusellat per aquesta vil mentida. Una afirmació com aquesta denota que qui l'ha proferit o bé és un subnormal perillós o bé té una percepció de la realitat grotescament deficient. Jo un cop vaig treballar a una llibreria i us puc ben afirmar que la clientela està totalment idiotitzada i, el que encara és pitjor, es pensen que poden anar pel món donant lliçons com si fossin autèntics stephenhawkins.
A la llibreria em van passar moltes coses ressenyables perquè hi venia gent molt estranya amb una vida social ínfima. Alguns d'ells justet sabien parlar i et demanaven l'edició crítica de l'obra completa de Georg Hegel. Molts d'ells eren alcohòlics, drogoaddictes, sociòpates o afirmaven que es podien comunicar amb els esperits d'en Céline i en Musil. Inclòs una vegada va venir el Joan Saura a comprar-se una novel·la sobre un nazi sense remordiments. Aquella va ser una gran experiència i algun dia en parlaré més detingudament. Avui us deixaré amb una llista de frases absolutament reals que vaig poder escoltar durant aquest estrany període de la meva vida laboral.

" Nano, tens el llibre aquell de l'imam de Fuengirola que explica com pegar a les dones?"

"És veritat que comprar el Mein Kampf és il·legal?"

"¿Sabes si por aquí cerca hay un puticlub?"

"Yo conozco al Fernández-Porta y sus amigos se ríen de él"

"Jo llegeixo a Heidegger de genolls"

"El Club és l'únic decent que fan per la tele"

"El meu gos es diu Gógol"

"¿Tienes el número de contacto del autor de este libro sobre entrevistas a ex-criminales? Es que el hijo de puta me entrevistó y yo no he visto ni un duro"

"¿Tienes un libro de mucha-mucha risa? Es que mi hermano tiene el sida y como los médicos le han dicho que de esta noche no pasa quiero leérselo para que no se me vaya triste al otro barrio"