dilluns, 11 de maig del 2009

Jo només faig un retrat robot



Es coneixen com a necròfils aquells subjectes que extreuen un rèdit sexual dels cadàvers. En altres paraules: que obtenen plaer potinejant gent morta. Igual que el matrimoni McCann, que 2 anys desprès de la mort de sa filla Madeleine encara van pel món donant la tabarra a lloms d'aquest petit imperi comercial batejat com Save Madeleine S.A. La quinta essència del comerç de la misèria humana. I desprès diuen que aquest blog és de mal gust.

L'últim producte de Save Madeleine S.A. consisteix en un irresistible pack que farà les delicies dels més morbosos. Primer de tot, una foto del nou sospitós del cas, un home que sembla talment la suma de Samuel Beckett i el virus de Érase una vez el cuerpo humano. També fa pinta d'esnifar rapé, aquell tabac que en pols que entra pel nas. Sí, sé que és fastigós, però no oblidem que parlem d'un home que segresta nenes de 4 anys.




El segon component d'aquest suculent pack és una foto del possible aspecte de Maddie a l'actualitat, o sigui, a l'edat de 6 anys. Acollonant. No deixo de maravellar-me de la capacitat de l'ésser humà per convertir en merda tots aquells dons que el destaquen de les altres espècies. Tens la tecnologia i l'habilitat suficient com per construir coses amb ella. Llavors pots escollir entre dissenyar un vibrador que es mogui al ritme de les cançons de l'ipod, una tortuga ninja o un puto programa que et mostra la teva cara molts anys desprès i que, es veu d'una hora lluny, fa pinta de fallar més que l'iphone d'un gitano.

Val a dir que aquest programa és del tot inútil ara per ara. ¿Però què passaria si el poguessim combinar amb els estudis de psicohistòria i i aconseguir no només una estimació del teu físic futur, sinó també de la teva biografia? Ja que està morta i no es queixara, ho provarem amb la nostra amiga Madeleine.



16 anys. Meravellada amb el gipsy way of life, Madeleine decideix passar-se al bàndol cani, on és rebatejada amb el nickname Sa_cAnI_sHuLoTa_ò_Ó. Entra dins una espiral de cabrioles motorístiques, pastilles de Viakal, homes amb una sola cella i embaraços prematurs. Al cap d'un mes ja ha oblidat totalment l'anglès i del castellà en domina, eminentment, les onomatopeies.



23 anys. Madeleine, impenitent addicta als abortaments, es passa a la prostitució. Comença ballant a un bar de la frontera galaico-portuguesa, on ràpidament es guanya una fama de marrana. Un dia apareix al bar un productor pornogràfic conegut com a Yeremi Vergas, qui li proposa entrar al món del cinema ix sota una condició: s'ha d'operar les mamelles.



25 anys. Madeleine accepte la proposta de míster Vergas, però un solapament d'historials acaba amb un desenllaç tràgic. Enlloc d'una 160 de pitram a la Madeleine li han endosat la cara de Tom Cruise. Devastada per la seva nova condició, es fot un tret al seny.