dimarts, 12 de maig de 2009

Jo només lluito contra l'administració



Les coses s’han de repetir. Una vegada i una altra, perquè la gent no fa puto cas. Tema Administració. Un clàssic de l’humor que de tan clàssic fot pudor. Guanyar-te l’amistat d’una persona és tan fàcil com rajar de l’Administració estatal i els funcionaris. Tothom els odia, i amb raó. Aquí hi ha un pessic de moral de l’esclau, no ho negarem, però bé és cert que les experiències que hom comparteix amb els funcionaris administratius seran clares candidates a un Ctrl+Alt+Supr quan tots tinguem cervells de plexiglàs.

No esteu farts de que els funcionaris se us rifin com si fossiu un Joseph K. qualsevol? No contesteu: és una pregunta retòrica. Perquè tothom n'està fins la polla dels funcionaris. Sembla ser que fan una feina, però aquesta no és facilitar-te les coses sinó complicar-les fins l'extrem. I és que la gent ignora que la fita última del laberint administratiu no és ordenar i jerarquitzar els tràmits burocràtics. No senyor. Tot allò consustancial a l'ésser humà i que la puta civilització ha enterrat sota quilos i quilos de súperjo, o sigui, els instints assassins, les lluites a mort, les batalles en pilotes, ha estat sublimat cap a l'administració. És l'home contra el col·lectiu, res de més atàvic i més digne a la vegada.

Avui, quan tot just estem al rebedor del segle XXI, l'administració i els funcionaris mantenen l'equilibri de la nostra societat de corderets apagant els nostres instints de violència. No ho permetem. Si necessiteu algun tipus d'informació que el funcionarat guarda gelosament seguiu l'exemple de Mike Hammer i Phillip Marlowe. Ells fumaven als edificis públics, tractaven les dones de putes i els homes de subnormals, saludaven amb un cop de puny a l'entrecella i, si algú es resistia a cantar, l'hostiaven fins fer-li sangrar la informació. No feu el puto sherlockholmes, perquè no hi ha mètode inductiu que resisteixi l'impacte de dos puntades.

I fins aquí el consell d'avui. El pròxim dia us explicaré la història aquella d'un cop que anava per Flix i (pareu atenció) vaig veure un xaval consumint farlopa. Veure per creure.