L'altre dia un autèntic sonat va intentar atropellar a la reina d'Holanda amb el cotxe en el decurs d'una desfilada. Lluny es va quedar d'assolir la seva fita, però la seva gesta afectà un total de 17 persones entre morts, ferits i gent que es tirà a la piscina per diversió. I a l'esquerra més progre li ha faltat temps per condemnar aquest acte pur de justícia social. Algú s'ha parat a pensar que els atropellats són patètics monàrquics que havien decidit invertir unes hores de la seva miserable vida en presenciar com la reina passava 5 segons per davant dels seus ulls? Malgrat el seu contrastat patetisme, l'ésser humà gaudeix d'una profusió d'opcions per gastar el temps d'oci. I moltes d'elles són molt nobles. Col·leccionar fusells winchester, estudiar infermeria, maquillar-se la titola o aprendre a parlar klingon. Però aquella colla de subnormals van decidir que no, que molt millor anar a veure a la reina.
Siguem honestos: l'autor de l'atropellament és un heroi. Ha lliurat a l'espècie d'un petit conjunt de la gran lacra monàrquica i a ells els hi ha fet un favor impagable. Heu sentit a parlar de l'eutanàsia? Heu sentit a parlar de la mort digna? Doncs això mateix.
