Sovint passa. Em refereixo al fet que un cop que comences a rajar d'algú no pots parar. No tens altre tema del qual parlar, i com que la crítica és un dels pocs universals humans existents, decideixes tirar pel dret. Comences a criticar algú a qui no tens especial mania i un cop et pares a pensar-ho ja l'estàs odiant a mort. Així doncs, no penseu que si, per un atzat del destí, ara mateix tinguereu davant vostre les set boles de drac reunides i puguereu escollir totes les victòries pel Barça, amants de totes menes i tots els colors per tota l'eternitat, riqueses inabastables, els súper-poders de Charles Bronson, l'existència d'Adolf Hitler com a concepte però no com a persona i tot això, ¿no penseu que acabarieu desitjant la mort de Cristiano Ronaldo?
