L'onze
de març del 2004 una bomba va esclatar dins d'un tren de la
madrilenya estació d'Atocha. No ho recordo com un dia especialment
funest, sinó més aviat festiu, ja que em trobava a la Facultat de
Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Érem joves i
odiàvem als espanyols. Molts de nosaltres, de fet, vam deixar de
creure amb ETA quan ens vam assabentar que no havia estat l'autora de
l'atemptat.
Justament
avui, deu anys després, un onze de març, però de 2014, els Mishima
estrenen cançó, Els Amics de les Arts estrenen videoclip, i el
Modernet de Merda estrena llibre. Si seguim aquesta pauta de
calamitats que ens colpegen amb més força cada dècada, pel 2024
només podem esperar una cosa: l'Apocalipsi.
No
m'entretindré en els grups de pop català esmentats. Ja els he
dedicat prou tinta. En canvi, sí que em delectaré amb el meu bon
amic Modernet de Merda, l'única persona a la que he bloquejat a
Twitter en tota la meva vida.
El
Modernet usa com a avatar la imatge veieu aquí dalt. Començà com
una paròdia a Twitter del fenòmen hipster a Barcelona. Amb el temps
ha aconseguit una gran popularitat a la xarxa, una secció al diari
Ara i muntar saraus juntament amb marques com Moritz. Els seus trucs
són ben visibles. Bromes formulàries amb quatre referents de la
vida cultural i l'oci barcelonins, expressions angleses, i alguns
hàbits que en algun moment han format part del món hipster.
"M'acaben de cobrar mig sou de dissenyador gràfic per un primer plat. Era tofu grec amb Dalsy casolà (sense farmacèutiques). S'ho valia."
"He estat fent un recompte ràpid i juraria que a Catalunya ja hi ha més festivals musicals d'estiu que habitants."
"Estrella Damm fent un anunci en defensa de la cultura sense incloure-hi ni Gemma Ruiz ni la seva moda. #FAIL #shame"
"Visc amb la por que al Verdi projectin l'última pel·lícula de Torrente si un sol espectador ho demana."
Tot
això barrejat amb gracietes sobre temes d'actualitat política, un
recurs humorístic inocu però molt eficient.
"A les 13:21h m'han convidat a un concert de Dani Martín per demà i a les 13:23h se m'ha trencat el fèmur."
De
tant en tant fot algun tuit amb demagògia independentista, que
sempre va molt bé per guanyar followers sense cap mena de criteri.
"Marxo a fer la migdiada.
Enviado desde mi iPhone pagado por Extremadura."
I
xupa la polla a Moritz, que el tio ja sap que, tot i que no en tenen
un pèl, de moderns, la seva política publicitària està enfocada a
pagar festetes com la dels 10.000 Modernets.
Des
que el vaig bloquejar, de tant en tant entro al compte del Modernet
de Merda, perquè he de confessar que m'ha fet riure molt. El tio
segueix, erre que erre, presentant els Manel com un grup propi dels
hipsters, quan ja al primer disc la seva audiència va explotar i els
escoltava des de ta iaia al teu amic de la CUP. També continua
obsessionat amb presentar els gintònics com la quintaessència
líquida de la modernor. Per desgràcia, ja fot ANYS que fins i tot
als snack-bars més cutres de Lleida t'ofereixen carta de gintònics
barrejats amb ingredients exòtics com ortigues, claus rovellats amb
el tètanus i cabells del Jordi Basté. No menys ridícules són les
seves bromes amb Apple ja que, precisament, l'èxit d'aquesta empresa
al segle XXI ha estat sortir del mercat especialitzat per arribar
massivament al consumidor de classe mitjana. No oblidem, per cert, el
tema de les ulleres de pasta. Sisplau. Sortiu al carrer i apunteu
quants dels que les porten us semblen moderns. I recordo un moment
especialment hil·larant, extret d'un article del diari Ara, en el
que el tio deia que els modernets, a l'estiu, el que fan és anar a
les terrasses dels bars.
I
QUI NO HI VA, PUTO SUBNORMAL?
I
QUI NO HI VA?
La
única puta gràcia del Modernet és constatar la seva total
ignorància del fenomen hipster. És com quan el teu tiet, el dia de
Nadal, amb la sisena copa, després d'haver pontificat sobre política
nacional i internacional, els últims avenços de les indústries
automobilística i de telefonia mòbil, la joventut d'avui dia, les
diferències entre homes i dones, la estupidesa de la “vida sana”
i les millores que podrien optimitzar el funcionament del Sincrotó
ALBA, de cop es gira cap a tu amb la cara suada i els ulls migs
tancats, fot un glop de la copa, mostra un somriure tou i burleta i
et diu “Escolta, tu ets un Hitlers d'aquests que hi ha a Barcelona,
no? Un tio moderno” per encetar una anàlisi antropològica basada
en prejudicis, complexes i una manca absoluta d'interès en la
matèria.
El
fenomen hipster no conforma cap mena de subcultura estable. Allò que
els defineix és un nus on conflueixen diverses corrents i que
evoluciona segons les despietades i bulímiques necessitats de què
s'alimenta la moda en ple segle XXI, que molt sàviament ha après a
dominar les forces invisibles que connecten el mainstream amb
l'underground. La línia de força que mou el fenomen hipster és la
ràpida acceptació i posterior oblit de símbols, actituds, gustos i
productes culturals.
Per
això el Modernet de Merda és tan nociu. El paio s'aferra a uns
referents totalment desactualitzats per fixar una visió
estereotipada i escleròtica del hipster, una figura que, com hem
dit, es defineix precisament per la seva mobilitat. Evidentment,
aquesta análisi implica un esforç mental massa sever pel Modernet,
a qui potser li convindria deixar de fer-se palles davant l'ordinador
i sortir una mica al carrer per opinar amb propietat. O llegir, que
diuen que també va bé.
La
visió del hipster que ofereix el Modernet és reconfortant. A través
d'un humor basat en tòpics redueix la complexitat del fenomen.
Aquesta figura és ideal pels col·laboradors del programa Divendres,
pels opinadors del diari Ara o pels magazins de Catalunya Ràdio.
L'establishment de l'entreteniment català l'ha abraçat perquè la
seva visió simplista del hipster fa creure a l'audiència que han
comprès un dels càncers socials més nocius i enrevessats, que
t'exigeix una revisió constant per no perdre de vista la metàstasi
cultural que produeix. El vell truc dels mitjans de comunicació
catalans. Vendre escombraria amb un vernís d'intel·lectualitat.
Per
acabar, no podem oblidar que l'alegria amb la qual ha estat rebut el
Modernet de Merda a al cultura catalana és, precisament, per aquesta
obsessió a atribuir pedigrí hipster a coses com els Manel, el
llibre del Miki Esparbé, la Time Out Barcelona o la Bibiana Ballbè.
Tots ells figures que horroritzarien a la punta de llança del
hipsterisme. Però la cultura en català, que ha viscut acomplexada i
rodejada d'acusacions de provincianisme, necessita reafirmarse amb
aquesta mena de simulacre de modernor. En el Modernet han trobat al
personatge perfecte per mantenir aquesta farsa. És un fals crític. Una oposició comprada. El bufó a sou que mai li dirà a l'emperador que va despullat. El Modernet de Merda farà humor, però mai crítica. No qüestionarà els prejudicis de
la seva audiència: els refermarà.
