diumenge, 30 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només escric finals de merda
dissabte, 29 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només necessito 2 noies i 1 tassa
Una ment clarivident, crec que era un brasiler, va pensar un bon dia que podia amanir una clàssica escena lèsbica amb una bona tassa de merda entre les dues noies. El vídeo és conegut com a 2 girs 1 cup i fou tot un fenòmen viral a la xarxa. El concepte no és pas una gran novetat, sinó una variació d'un argument clàssic del porno conegut com a girl meets girl, que alhora deriva del també clàssic girl meets cock que alhora deriva de l'encara més clàssic girl meets boy. Per entre les intricades ramificacions d'aquesta genealogia apareix el girl meets pony, però aquesta ja és una altra història.
divendres, 28 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només cerco el meu nen interior
La recuperació de la infància. Ah, senyores i senyors, quin tema més apassionant i a la vegada més apropiat per a que fills de puta s’omplin la boca de merda i ens la venguin com caramels de pinya colada. Ajuntalletres com Proust o Salinger deuen la vida i la carrera a la cerca de l’infant interior, però la merda és la mateixa tant si la condensem en un llibre com si l’arrosseguem al llarg de set volums.
Freud, un home que sempre té raó, afirmà que tot ésser humà desenvolupa la seva sexualitat en un seguit de fases. Tota trajectòria eròtica s’inicia amb la fase oral i culmina amb la fase genital. Però avui ens interessa la fase anal, que és aquella en que l’infant es recrea en el plaer que obté excretant els residus que el seu organisme rebutja. O sigui, que el nano ja no en té prou en fotre’s xumets i rosegadors per la boca, així que comença a posar-se a to cagant i pixant-se al damunt.
dijous, 27 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només sóc un shitter
Així doncs, què merdes és un shitter? De moment tan sols puc avançar-vos que un shitter és un personatge cèlebre per la seva relació amb els excrements. I per a que pugueu copsar de quin tipus de gent parlo aquí us adjunto el meu Top 5 Shitter personal. A per feina, doncs!
5. SPUD
Si tens una cultura cinematogràfica de merda sempre pots dir que la teva pel·lícula favorita és Trainspotting i quedaràs com un senyor davant d’altres imbècils que tampoc tenen ni puta idea de cine. El film en sí no és més que la història d’un grup de yonkis escocesos que es putegen entre sí per fotre’s tota la droga que poden. No obstant això, l'escriptor de la novel·la original, Irvin Welsh, va tenir la genial idea d’amanir aquesta santa merda amb una dosi extra de pretensions: peterpanisme postmodern, marginació social i autodestrucció existencialista com a única sortida del turbocapitalisme contemporani.
Una puta estafa de principi a fi! Senyores i senyors, l’únic que val rescatar d’aquest film sobrevaloradíssim és el personatge de Spud, antiheroi entre els antiherois, lleig, patètic, drogata, pusil·lànime i traïdor. L’escena en que es presenta tot enfarlopat a una entrevista de treball és ja tota una icona, però aquí allò que ens interessa és la faceta shitter del personatge. El senyor Spud es persona col·locadíssim a casa dels seus sogres, es beneficia a la seva filla i desprès es caga al llit. Quan la senyora de la casa insisteix en rentar els llençols aquest entranyable personatge els hi dóna tal estrebada que la merda surt disparada en totes direccions, impactant en la seva diàspora contra les parets del menjador i les cares de tota la família. Bravo, Spud, Bravo! L'escena en qüestió està linkada aquí.
4. CULOFINO
La gent pensa molt equivocadament que American Pie és una comèdia gamberra més, però jo sóc del parer que aquesta icona del cinema adolescent és drama social en estat pur. Púbers ansiosos per fotre-la en calent, masclisme rampant a les portes del segle XXI, pressió i vergonya social, el sexe absurdament elevat a la categoria de símbol d'ostentació social. No voldria restar-li ni els mèrits com a comèdia ni el seu impacte en l’imaginari juvenil actual, però més d’una vegada he deixat anar una llàgrima durant el visionat d’aquest film tan insigne.
Però de qui vull parlar-vos aquí és de Paul Finch, popularment conegut com Culofino (Shit-break en la versió original). En Finch és un perdedor com qualsevol altre, imberbe, pàl·lid, esprimatxat i amb un pentinat de merda. Emprant astutíssimes estratègies socials aconsegueix que circuli un fals rumor segons el qual posseeix una tranca de proporcions juràssiques. Això el converteix en el noi més desitjat de l’institut i, alhora, provoca l’enveja dels altres mascles aspirants. Aquest conxorxen envers en Finch utilitzant el seu punt feble: la incapacitat de cagar en lavabos públics. Per tant, li entaforen un pot sencer de laxant obligant-lo així a ametrallar el contingut del seu intestí als lavabos de l’institut. El desori resultant comporta la ruïna de tan estimat personatge, que ha d’idear noves argúcies per treure a passejar el ninot.
Finalment en Finch s’acabarà follant a la mare de Stevler i dirà la famosa frase “Las mujeres son como el vino, con el tiempo mejoran”. I s’ha de pagar per gaudir-les, afegiria jo, però aquesta ja és una altra història.
4. REI NIKOCHAN
Moltes vegades es discuteix la canonització de certs individus sospitosos de filldeputisme, com ara monsenyor Escribà de Balaguer. Més encertat seria preocupar-se per atorgar l’estatut de sant a un home que ho ha fet tot i més per la humanitat: el senyor Akira Toriyama. Bola de Drac i Dr. Slump són dos noms que es defensen per sí sols. I recordeu, parlem de canonització, no de Nobels i altres merdes massòniques.
És a la sèrie Dr. Slump on trobem al Rei Nikochan, un monarca alienígena perdut a la vila més surrealista del Japó. El pobre Nikochan prova infructuosament de tornar al seu planeta però tots els seus intents són en va. Els més lletrats direu “És una revisió bizarre-pop del mite clàssic d’Ulisses” i jo us contestaré “Calleu la puta boca, malparits”.
En Nikochan és objecte continu d’escarni a causa d'una característica del tot extravagant: té el cul ubicat justament al cap. Així, tots els vilatans es mofen de sa majestat cada cop que treu merda pel cervell. Jorge Bucay fa el mateix i, en canvi, és milionari. El món és injust i l’existència del shitter complicada.
2. LEO BASSI
Family Guy no són dibuixos pels infants, de la mateixa manera que Leo Bassi és un pallasso per adults. Els últims anys s’ha intentat reciclar com a polèmic mongologuista d’esquerres. En Leo es planta davant d’un micro i fot fem damunt l’església, que queda així com molt progre i transgressor. Si no, pregunteu-ho al Follonero i als periodistes de Caiga quien caiga.
Afortunadament, a pesar de les actuals imbecilitats que perpetra, el senyor Bassi ha construït un mite resistent a pesar d’estar bastit amb un dels materials menys consistents del món: la merda. En la cúspide de la seva carrera en Leo Bassi es tragué el nas de pallasso i s’empassà, engolí, devorà tones i tones de merda en directe. Inigualable quan a Crónicas Marcianas es disfressà de Pare Noel i mastegà un grapat de merda de ren tot mostrant una cara de posés a un pam de la càmera. “¡Papa Noel come mierda! ¡Papa Noel come mierda!”.
De cop canviaren el món dels pallassos, el de la televisió, el de la coprofàgia i el meu propi. Leo Bassi shitter number two!
1. CONSTANTINO ROMERO
dimecres, 26 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només segueixo líders de pacotilla
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
Més et valdria trobar "mort suau", desviat dels collons, que si te’m follessis la dona ja m’ocuparia jo de que sofrissis fins l’últim grunyit.
Emperò, no voldria que interpretéssiu aquesta invectiva com un atac a la fortalesa d’esperit del poble català. Tan sols defenso que existeix certa tendència a desmitificar la figura de l'ídol tal i com passava a l’antic imperi romà, que quan un general victoriós desfilava per la ciutat dels set turons a darrere del carruatge hi portava un esclau que li xiuxiuejava a cau d’orella “Recorda que tan sols ets un mortal”. Però aquesta afinitat entre el poble romà i el català s’enforteix gràcies a una figura tan il·lustre com la del caganer.
El personatge del caganer neix en ple barroc català, però a diferència de l’actualitat no es trobava circumscrit tan sols als pessebres. Llavors res feia sospitar que es convertiria en l’assot de líders que agermanaria el poble català i el romà donat que la figura era representada per un simple pagesot paint les mongetes. Hem d’esperar fins a les acaballes del segle XX per a que el caganer comenci a encarnar-se en polítics nacionals i internacionals, estrelles del cinema, esportistes i tot tipus d’icones culturals. I és que no trobeu que representar a un famós cagant sota un pont és una de les millors maneres per desmitificar-lo i baixar-li els fums? Com més acendeix un personatge en la constel·lació de la fama més necessitem recordar que ell, com qualsevol mortal, també caga.
Òbviament, si no esteu d’acord amb mi podeu anar a cagar.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només m'interesso per pràctiques sexuals heterodoxes
dilluns, 24 de novembre del 2008
Especial Una setmana de merda: Jo només la cago al vàter
En sentit estricte la merda són les deixalles del nostre cos, tot allò que el l'organisme rebutja. Els animals que mengen merda no sobreviuen perquè la merda no té nutrients. Només aquells individus prou intel·ligents com per no menjar merda passaran a disputar-se la corona de la jerarquia genètica. Així doncs, estem evolutivament condicionats a pensar en la merda com quelcom desagradable. Doncs llepeu-me la cigala fins fer-la xiular, dic jo.
Digue’m no a la tirania de l’evolució! Què significa Una setmana de merda? Insomni, preservatius reventats i problemes laborals? No! Hi ha persones per les quals una setmana de merda és una promesa d’esfínters bojos i sexualitat salvatge. Són coneguts com a copròfags, i amb ells començarem aquest especial. I òbviament, la manera més indicada per fer-ho era recuperant els aclamats... Hardcore Stand-up Comedy Show!
Hi ha coses que si són falses haurien de ser veritat, i el rumor sobre l’amor de l’insigne senyor Romero per la merda és una d’aquestes coses que (si-us-plau) haurien de ser verídiques per la força.
A Jo només follo a pèl tenim un gran respecte pel senyor Constantino Romero. No oblidem que ha posat veu a Lord Vader i a Harry el Sucio. Si especifiquem això és perquè volem fer constar que amb aquest post d’avui no pretenem humiliar-lo. De fet, hem pensat que per comunicar-li la nostra devoció podríem fer-li una ofrena. Entre tots els lectors reuniríem un conjunt de tifes, pròpies i alienes, i li faríem arribar en una bosseta com si es tractés d'un mix de fruits secs. Però de moment ens limitarem a dedicar-li la ignauguració de l'especial Una setmana de merda. Va per tu, Consta!
divendres, 21 de novembre del 2008
Jo només penso en l'especial Una setmana de merda
dijous, 20 de novembre del 2008
Pensaments intempestius II
PD: A Jo només follo a pèl ja ens estem cagant de pensar que demà anunciarem l'especial Una setmana de merda.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Jo només menjo quatre peces de fruita o verdura al dia
ESMORZAR
1 Coca-cola
4 Sobaos pasiegos
DINAR
Macarrons
Bistec amb samfaina
Pastís de poma
BERENAR
2 Pastissets Pantera Rosa
SOPAR
Hamburguesa amb tomàquet i patates fregides
En fer el còmput final vaig adonar-me que encara em faltava un vegetal per menjar, així que vaig agafar un Stephen Hawking que tenia a la nevera i li vaig fotre un mos. Missió aconseguida! Bravo, Valero, bravo.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Jo només menjo Cheesy Pops
PD: Jo només follo a pèl us informarà properament de l'especial Una setmana de merda.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Jo només penso en la fugacitat de la vida
- Entrenar un mono per matar persones.
- Ressucitar a l'Elvis Presley i demanar-li que toqui una cançó dels Creedence Clearwater Revival.
- Creuar l'aduana polonesa muntant un estruç i disparant a tothom amb una kalashnikov.
- Subscriure'm al club Zed.
- Donar-li farlopa a un wookie.
- Follar amb les bessones Olsen. Per segona vegada.
- Cantar amb Jean Claude Van Damme un rap que versi sobre la seva pròpia homosexualitat.
- Regalar-li el "Kill 'em all" de Metallica a Ramon Llull.
- Encular al cantant de Pulp.
- Fotre'm un pico d'heroïna amb Lou Reed i desprès donar-li pel cul.
- Reunir les set boles de drac i demanar-li al drac Sheron que es deixi donar pel cul.
- Clonar-me i donar-me pel cul a mi mateix.
- Escopir a la cara de Cristina Rosenvinge.
Sempre he estat un home de gustos senzills. Desprès d'això ja podria fer-me una palla, posar Suspicious minds a tot volum i fotre'm un tiro a la cara.
dissabte, 15 de novembre del 2008
Jo només m'ho monto amb octogenàries
Alfonso Díez, un home desesperat que s'aferra a les fronteres de l'abisme com a única salvació. Un exiliat que s'amaga del dimoni per entre les mateixes marmites de l'infern. Qui dirigirà la caiguda en desgràcia d'aquest lonesome rider? David Lynch? Werner Herzog? Polansky? Que tal ho farien Coppola o Scorsese?
Alfonso Díez, desde Jo només follo a pèl resem per tu. Arreu es clama en contra del suposat braguetazo que has perpetrat, però nosaltres sabem que darrere aquelles Rayban fosques s'amaga un esguard que clama en silenci: "El horror... el horror...".
divendres, 14 de novembre del 2008
Jo només m'excito amb l'eròtica del poder
Sí! Sí! SÍII!!!! Boníssim, Maria Àngels! Si és que estar lligada, bruta i desnutrida en un zulo semifosc amb un rude encaputxat vigilan-te dia i nit t'ha de posar molla fins les celles. És molt comprensible, és l'eròtica del poder. Així inclòs jo desenvoluparia el síndrome de Estoeselcolmo.
dijous, 13 de novembre del 2008
Jo només compadeixo el cognom McCain
Hahahahaha!!! Quanta raó que tens, Madeleine! Qui no s'ha quedat mai de petit a casa totalment drogat mentre els pares eren fòra corrent-se una orgia de sexe, alcohol, mort i destrucció coronada amb un infanticidi imprudent? Quina locura, tú!
dimecres, 12 de novembre del 2008
Jo només odio la frase "No us ha passat mai...?"
Hahaha! Clar que sí Josef! Avui en dia ningú té problemes per programar el vídeo, però qui no té mil històries per contar sobre la típica filla que amaguem al soterrani per violar-la sistemàticament? Si és que ets la risa Josef. A veure si El Terrat et financia un show i li posen per nom "Deixeu que els nens s'apropin a mi".
PD: Internet és parca en imatges de portades d'en Teo. Quan n'aconsegueixi més prosseguiré amb la meva lluita per restablir l'estabilitat del continum espaciotemporal. Mentrestant, espero que gaudiu amb la sèrie Hardcore Stand-up Comedy Show. La fi del món pot esperar...
dimarts, 11 de novembre del 2008
Jo només tinc esperança en els adolescents
dilluns, 10 de novembre del 2008
Jo només temo les discontinuitats espaciotemporals
Dona-li records a en Fritz, Teo!
dissabte, 8 de novembre del 2008
Pensaments intempestius I
- El dia que el Verb es faci Carn en Loquendo pillarà.
- El segle passat és el segle XIX.
- Si Oscar Wilde hagués estat andalús hauria escrit acudits de mariques i gangosos.
- Disseny Gràfic no és una carrera.
- L'art tiki és l'expressió més conspicua de l'intel·lecte humà.
- Als cinemes Verdi només hi fan merda.
- Trencaclosques és un nom pel gos d'un skin.- El bukkakke és antisistema.
divendres, 7 de novembre del 2008
Jo només espero el cap de setmana
dimecres, 5 de novembre del 2008
Especial Eleccions a Yankeeland II: "Yes, Whisky Can!"
Però la crítica constructiva no és l'estil de Jo només follo a pèl. La sàtira política (concepte redundant, val a dir) la deixem pel Roto o Gallego & Rey. Així que vanagloriant-nos one more time de la nostra càustica frivolitat, tan sols direm: Yankees l'heu cagat, Obama no és mulato, Obama és talibà.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Especial Eleccions a Yankeeland I
Els mitjans de comunicació diuen que ha estat càncer, però a Jo només follo a pèl diem: "salta al puto volcà a resar-li al déu tiki, vella escleròtica de merda"