Els
homes estan plorant. Vosaltres no ho sabeu, perquè un home mai
vessaria llàgrimes en públic. Però si una nit us perdeu al cor
inhòspit i foscant de la Natura, allà on els de ciutat van a
contemplar les estrelles i els de camp van a follar-se les ovelles
(indret al que ells es refereixen com “la plaça del poble”),
podreu escoltar els ecos llunyans de les llàgrimes dels homes
esclatant al terra igual que els collons castrats del pare Cronos.
Per
descomptat, no em refereixo a qualsevol mena d'home. A aquestes
alçades de la postmodernitat els jous que collaven la identitat
masculina s'han aixecat i podem trobar homes que s'abillen amb polos
de color rosa, homes que s'asseuen a la tassa del vàter encara que
només vulguin pixar, i fins i tot homes que xisclen histèricament
“nosaltres ejaculem, nosaltres els matem” a les manifestacions
proavortistes perquè consideren que el patriarcat també els
oprimeix a ells.
Aquesta
mena d'homes no són els que somiquen d'amagat, tapant-se la boca amb
les seves poderoses mans per ofegar el seu lament mentres les
llàgrimes els dibuixen afluents salats entre pèls de la barba. Es
tracta d'un altre tipus d'home, l'home primordial, aquell que a
l'alba dels temps, quan els humans corrien emparracats i amb els
genitals penjant, acoquinats per la facilitat amb que la Naturalesa i
els seus esbirros (bèsties, malalties, fenòmens metereològics)
delmaven els de la seva mena, decidí subjugar els seus iguals per
unir-los contra els perills que els sotjaven. La societat escollida
fou el patriarcat, al seu tron s'hi assegué un home fort, inclement,
sofert i autoritari: l'HOME VIRIL.
Els
líders primigenis de la humanitat només volien ordre. A qualsevol
preu. Ordre per desenvolupar la tecnologia, amb la que exprimirien i
esclavitzarien el planeta, i ordre per instituir les estructures
socials que els permetrien reproduir-se bulímicament i ensenyorir-se
així del planeta per pura pressió numèrica. Què buscava amb tot
això l'home primordial? Dominar la cruel Natura i acabar amb la seva
amenaça d'una vegada per totes. Evidentment, l'acompliment d'aquesta
venjança comportaria anorrear de la mateixa humanitat, però això a
l'home primordial li portava fluixa. Prou feina tenia a sacrificar
les seves energies per mantenir la díscola humanitat conjurada en
aquesta lluita autodestructiva.
Avui
dia, la victòria està encarrilada. Li hem fotut un sis a zero a la
Natura i ens trobem ja al temps de descompte. El pes de les nostres
ciutats clivellen en mil fragments la terra eixorca que les sustenta
i els afona contra el magma fins que la pressió el fa brollar de
volcans exangües, inactius des de fa eons, que desperten per
vomitar, amb la violència espasmòdica d'un moribund, glopades de
lava sobre cercles d'espècies senceres d'animals que s'hi han reunit
per cometre un suïcidi ritual, avergonyits davant la supremacia
humana.
Però
l'home l'home viril, en lloc de gaudir de reconeixement i d'un plàcid
repòs en aquests minuts finals abans de la desaparició, observa
impotent com la seva tasca i els seus valors són qüestionats arreu.
Antipsiquiatres, activistes queer, experts en Estudis Culturals,
anarcoprimitivistes, crudivegans, entusiastes del polimamor, mestres
Waldorf o pèl-rojos el consideren l'origen de tots els mals del món.
I les feministes, que abans només demanar reivindicacions de
nyigui-nyogui com ara treballar, votar o el canal Divinity, ara
exigeixen follar-se l'home viril pel cul amb un strap-on gros com una
bitlla mentre li tallen els genitals amb un punyal sacrificial de
sacerdotissa de Pacha Mama. I després us estranya que plori com una
ànima en pena, el pobre.
Al
segle XXI sempre trobaràs algú disposat a defensar els drets del
col·lectiu de Transexuals Albins Celíacs Palestins Pro-etarres amb
Llavi Leporí i Transtorn Múltiple de la Personalitat, però ningú
es pronunciarà a favor de l'home viril, aquell fill de l'home
primordial. Però ells també són persones. Amb sentiments.
Sentiments una mica de merda, és veritat. Però els hem de
respectar! Per això plantejo un seguit de recomanacions perquè
aquesta mena d'home, a qui tant li hem d'agrair, pugui viure en
harmonia amb la seva essència en una societat a la que ara ha de
demanar perdó per existir.
Com
s'ha d'alimentar un home viril en el context actual? Tradicionalment,
qui li ha facilitat els àpats ha estat una cuinera. I remarco el
sufix femení, perquè una cuinera és una persona que, senzillament,
cuina, i un cuiner és una persona que aconsegueix prestigi i
reconeixement gràcies a la cuina. Un home viril no pot menjar cap
plat preparat per un altre home, viril o no, perquè això implicaria
admetre que un altre subjecte masculí és millor que ell en un altre
àmbit, encara que aquest sigui la cuina, activitat en la que, segons
la seva idiosincràsia, no hauria d'excel·lir. Però és que l'home
viril pateix aquesta pulsió competitiva i totalitzadora. Ha de ser
el millor fins i tot en allò que hauria de ser el pitjor. Veieu com
són unes ànimes torturades dignes de compassió?
Com
ja hem comentat, les dones modernes, i sobretot les postmodernes,
odien l'home viril. No s'en poden fiar un pèl (del pit) de cap
d'elles. Si deixen el dinar a les urpes d'aquestes bruixes, no
dubtaran a barrejar-hi Minoxidil o qualsevol d'aquests diabòlics
liniments contra la calvície que fan que et caigui la polla a
trossos i el cabell a doble velocitat del normal. L'home viril ha de
cuinar per si mateix. No pot posar-se a la boca res que hagin tocat
unes mans que no siguin les seves. La vida és lluita. Després de
tu, només hi ha rivals i enemics.
Llavors
què menjarà, aquesta pobra criatura? Per un d'aquells
incomprensibles atzars culturals, res es considera més viril que
afartar-se amb un bistec immòbil i socarrimat, extret d'una vaqueta
inofensiva esclavitzada a una granja industrial amb més mecanismes
de seguretat que Auschwitz i el Pentàgon junts, on els animals són
embotits amb antibiòtics a granel, no sigui cas que alguna
bacterieta sobrevisqui i li provoqui un constipat al nostre mascle.
Si l'home primordial, aquell que fundà la virilitat, observés com
aquells subjectes acutals amb els quals forma una unitat metafísica
en l'espai i el temps es vanta perquè es menja un puto bistec,
l'ofegaria amb les seves pròpies mans, el clavaria a la seva polla
erecta i li donaria voltes sobre una foguera mentre li estripa el cos
i aboca els bocins xops de sang bullent dins la seva gorja.
Aquest
no és, però, l'únic motiu pel qual un home viril no ha de menjar
bistecs. Ha d'evitar-ho, principalment, perquè aquesta mena de
pitança comporta un cert gaudi estètic. Sensacions plaents
estremeixen la seva boca quan un tros de carn s'hi arrofrega com una
gata en zel. Atribuir a una activitat tan pragmàtica com la nodrició
unes peculiaritats estètiques és un comportament frívol digne de
dones, artistes i homosexuals, alguns dels grans enemics contra els
que es perfila l'home viril. Per això, l'únic que ha de menjar és
tofu cru. El tofu és insípid. Només els estetes decadents més
eixelebrats, com ara els sommeliers, poden arribar a trobar-hi algun
plaer quan el tasten. Gràcies a aquesta no-particularitat del tofu,
l'home viril pot alimentar-se en consonància amb la seva brutal i
seca essència.
A
part de nodrir-se, aquesta criatura empestada també ha de treballar.
Els diners no cauen del cel, a no ser que el jet privat de Bono d'U2
exploti quan passa per sobre teu tornant d'una marató benèfica a
favor de l'erradicació de la malària a les Terres de l'Ebre. Però
no fem bromes de mal gust. Prou problema tenen amb la malària a les
Terres de l'Ebre com perquè anem fent conyetes sobre que Bono pot
visitar-los qualsevol dia.
Hi
ha una cosa que l'home viril sap fer molt bé. Una pràctica que
porta esmolant des que s'empescà la societat patriarcal: torturar a
les dones, exercir poder sobre els seus cossos i ordenar-los executar
accions ridícules. La feina que li permet sublimar aquestes pulsions
en la societat actual és ben clara: monitor de Zumba. A més, se li
permet udolar “MÁS CAÑA, PERRAS” i encara li riuran les
gràcies.
L'home
viril també necessita alguna mena d'oci. Però, com ja hem
assenyalat, és una criatura completament refractària al plaer. La
seva identitat tremola cada cop que s'ho passa mínimament bé.
L'únic gaudi que pot acceptar és el d'una activitat agressivament
competitiva on la victòria i, per tant, el plaer associat a ella,
quedin ajornats de forma perpètua. El temple on podrà dur-la a
terme no és cap altre que un gimnàs, on el seu cos serà sotmès a
inclements sessions d'exercicis per superar en musculatura al de la
resta de mascles que l'envolten, els físics dels quals odiarà i
envejarà a la vegada. Perquè l'home viril només es sent lliure per
gaudir quan el plaer va associat a la comprovació que és el tio que
és capaç de suportar una major quantitat de dolor físic. Així de
sonat està, el nostre amic.
No
obstant això, també pot iniciar absurdes competicions en les que
pretengui sobresortir per la seva tolerància al dolor espiritual.
Per fer-ho, l'home viril es convertirà en tot un expert en un
denostat gènere cinematogràfic que representa el contrari dels seus
valors i mode de vida: la comèdia romàntica. Visionarà
obsessivament totes les pel·lícules de Julia Roberts, Hugh Grant o
Jennifer Aniston, se n'aprendrà tots els diàlegs i dades tècniques
per demostrar, en tertúlies amb altres homes virils consistents a
escopir trivialitats cinematogràfiques sense interès, que ell en
domina més que ningú, de comèdia romàntica, perquè ha estat
capaç de memoritzar tota aquesta morralla a pesar del profund dolor
psíquic que li provoca.
I
arribem al tema important: el sexe. Per l'home viril, sempre ha estat
motiu de secreta vergonya la seva dependència del cos femení per
excitar-se. Mai ha estat capaç de resoldre la contradicció que naix
del fet que aquelles bledes assolellades a les que ha menyspreat
discursivament per poder esclavitzar-les tenen la clau perquè la
seva pistoleta es posi bellugona i comenci a fer petarrells fins que
aconsegueixi dir “papa” o “mama” (prengui nota d'aquesta
metàfora de cara a futurs premis, senyor Nobel).
Però,
clar, realitzar un doble salt mortal i pretendre que un altre mascle,
un altre competidor, sigui el que el posa calent és gairebé igual
d'ignomiós. Afortunadament, les noves tecnologies li permeten
complir les seves fantasies narcicistes. Per l'home viril actual, el
sexe es reduirà a posar-se davant de l'ordinador, endollar la webcam
i excitar-se mentre es mira a si mateix masturbant-se. Quan acabi,
s'escorrerà contra la pantalla i gotellams de llefa regalimaran per
la pantalla emulant les llàgrimes que es precipiten per la seva
cara. Els espermatozous moriran amb la calor del monitor, i amb ells
moriran també les possibilitats que l'estirp de l'home viril es
perpetui. Llavors, potser necessitarà sortir i contemplar com el món
que ha creat s'afona a poc a poc. Potser encara no és tard per
abandonar la soledat, canviar d'actitud i aconseguir una mica de
calor i comprensió. Agafarà la porta i, quan estigui a punt
d'obrir-la, s'adonarà que abans de sortir de casa necessita sortir
de l'armari.