Però no, amics, no. Tant de bo pogués arribar fins aquestes cotes de filldeputisme. La veritat és que l'especial Una setmana de merda existeix ja quasi de forma autònoma, i fins i tot amenaça en destruir-me si no col·laboro en la seva arribada a la nostra dimensió.
I de què merdes va l'especial en qüestió? Podriem posar-nos místics i explicar que es tracta de la invocació del Gran Esperit de les Excrecions, desterrat del nostre pla dimensional. Podriem posar-nos filosòfics i dir que es tracta d'una reivindicació estètica i moral dels fluïds corporals majors. I també podriem ser realistes i afirmar que l'especial de marres és una excusa per publicar 7 entrades diferents sobre la merda.
Durant una setmana veureu aparèixer tantes idees, enigmes, trames i subtrames unides per una coherència tan paupèrrima que pensareu que esteu veient una temporada de Lost. I, efectivament, quan arribeu al final i tot sembli unir-se en un únic propòsit vereu que tot és una santa collonada de proporcions mastodòntiques.
J.J. Abrams és merda. Jo només follo a pèl és merda. La vida és merda. El cosmos és merda. L'existència és merda i Julia Otero és una meuca.
Ara, si m'ho permeteu, em retiraré. És el moment per preparar el naixement. Aquest cap de setmana descansaré i el dilluns renaixeré de les meves pròpies merdes com un au Fèmix.
