divendres, 12 de febrer de 2010

Jo només anuncio fakes



Fa molt de temps que tinc ganes d'anunciar un projecte que no tinc puta intenció de continuar. I no em refereixo al blog sobre lletraferidors, ni al centenar de sèries de posts que arriben, amb sort, a la segona entrega. Parlo de projectes que, de vores, no penso realitzar per algun motiu o altre. A continuació els adjunto, i si voteu com a fures espitades tal vegada publiqui el post amb aquest fake project (però probablement no ho faci).

Jo només follo a pèl: el disc. Un monument musical que beuria dels pilars de la música contemporània: blues, rock dels 60, el heavy dragonero i el jazztron (fusió de regueton i jazz destil·lada pel mestre Pipa El Sabroso). Peret a la guitarra rítmica, en Modgi a la solista, Lou Barlow al baix, Pipa el Sabroso a la bateria, Paul Weller fent mamades al personal per animar l'ambient, i un servidor a les veus i al que faci falta (theremin, kazoo, banjo, motoserra, etc.) Inclou cançons inspirades en l'univers jonomesfo com ara "Fritzlkireig Bop", "Get Downie", "Holidays in Ascó" o "(McCann get no) Satisfaction".

Yo sólo follo a pelo: el blog en cristiano. YSFP hace las Españas, siguiendo a otros exitosos artistas que adoptaron una lengua mayoritaria para ampliar su público. Avalado por conspícuos conquistadores catalanes como Sopa de Cabra y Umpah-Pah.

Com només follar a pèl: un llibre d'autoajuda. En realitat, no té massa sentit, ja que un servidor sempre ha pensat en aquest blog com un far que guia als nàufrags emocionals a la cerca d'un Déu furiós d'abundosa pelambrera al pitram.

Tu només follaràs a pèl: el Genocidi. L'era de les paraules s'ha esgotat. Les amenaces es materialitzen en punyals, i els insults en granades. Les rates que infesten la civilització occidental seran perseguides fins als pous de l'avern. Un nou ordre s'aixeca i, amb ell, milers d'estàtues d'or dedicades a Valero Sanmartí.

En realitat, potser ja seria hora de fer-hi alguna cosa al respecte. Odisfera, servei públic, diuen alguns. Però potser el servei és al sistema. L'odi pot ser productiu. De fet, és el motor del canvi social. Però ja fa temps que tot aquest odi queda sublimat a través de textos furibunds que quatre burgesolucionaris llegeixen per aplacar la seva ira i així poder anar a dormir tranquils. Que guai, hi ha gent que pensa igual que jo! Algun dia en farem alguna de grossa, ja veuran, ja... Hi haurà algú que es pensi que la odisfera desperta consciències, però en realitat porta gotets de llet amb galetes als xavals entremaliats.

S'ha de posar un punt final. Feu servir el teclat, però per trencar closques.

Adéu. Ens veiem a les trinxeres.

PS: és broma. Al dilluns més Jo només follo a pèl. Rises sí, lluita potser.