dilluns, 22 de febrer de 2010

Jo només vull fer funcionar el meu sistema psoeperatiu


No em funciona el Montilla Firefox. Falta ben poc per baixar les noves actualitzacions, però el sistema és un puto caos. Jo volia esperar per descarregar-me la versió oficial, però un àvid i hàbil programador s'ha avançat a la resta de l'equip i ha penjat una sèrie de millores pròpies. Quan estava a la meitat de la instal·lació els portaveus de Montilla Firefox han penjat un comunicat on afirmaven que aquestes millores no eren oficials, i que farien petar el meu sistema operatiu. Jo no m'ho he cregut i he continuat la instal·lació. Quin error. Les descàrregues del programador díscol prometien una menor càrrega del sistema, però enlloc d'això el Montilla Firefox ara se'm menja tots els recursos de l'ordinador. No puc fer servir el Paint. No puc escriure al Word, ni connectar-me a la xarxa global. Diuen els portaveus de Montilla Firefox que si m'espero, amb seny i paciència ells aconseguiran equilibrar els meus recursos i els requeriments del meu explorador. Jo ja no em crec res i no em satisfan les solucions conciliadores.


M'he estat mirant el Chromvergència. Té un logo nou, que és el més important. Inspira optimisme, joventut i aire fresc. Hi apareix una carma somrient. Ara Chromvergència fa olor a Sillicon Valley: empreses governades per creatius de 30 anys, hores de lleure a disposició del treballador i pilotes gegants en lloc de cadires per seure. A més, els de Chromvergència diuen que Internet és Google, i que si Google l'han inventat ells, llavors no hi ha millor programa que el seu sortir a navegar per la xarxa. Chromvergència és la gran esperança blanca o, més ben dit, la gran esperança negra, que no s'ha de perdre de vista a l'Obama. Però a mi aquesta gent que s'autoproclamen creadors, messies i gestors legítims de tot internet em fa sospitar.



He sospesat la idea d'instal·larme l'Ercplorer. M'agrada bastant. Volen recuperar l'essència de l'Internet original, abans de ser piratejada pels avantpassats del Montilla Firefox. I les seves mesures per aprofitar els recursos de l'ordinador són força llamineres. Ara bé, un cop comences a fer servir l'explorador, ja l'hem cagat. Intentes recuperar l'historial, però algú te l'ha borrat. Intentes obrir més d'una finestra per treballar en vàries coses a la vegada, cosa que hauria de permetre l'optimització de recursos, i no ets capaç de fer-ho perquè l'Ercplorer s'està petant el 98% dels recursos en un traductor suahili-aranès. Desesperat, clico a la pestanya d'Ajuda, i em surten tres solucions diferents, totalment incompatibles i contradictòries entre elles. On han après a programar, aquesta gent?



També contemplo una opció bastant guai: instal·lar el Saurfari. Aquesta és una opció força sel·lecta, la preferida dels profes universitaris, estudiants de l'Escac i dissenyadors gràfics afincats al Raval. El Saurfari funciona sota mínims: en té prou amb acariciar els recursos de l'ordinador per començar a rutllar. Digne de veure. Però pobre de tu que vulguis utilitzar alguna aplicació més complexa que un buscador! De l'Spotify, el Facebook, el Gmail i Chatroulette ja te'n pots acomiadar. Són luxes innecessaris. Òbviament, han menystingut de forma flagrant el que realment significa navegar per Internet. Per això em molesta tant el Saurfari. No aspiren a ser l'explorador global. Es senten massa còmodes en una parcel·la reduïda desde la qual poden criticar i esmenar a la resta d'exploradors amb programes de funcionament general.



En general, però, contemplo de forma bastant optimista aquesta nova ronda d'actualitzacions. Com a mínim, tinc la certesa de que ningú caurà en la trampa dels Ciutroyans. Durant les passades actualitzacions, molta gent es va pensar que la de Ciutroyans era una proposta vàlida, un explorador just i equànime. Però a l'hora de la veritat només s'han dedicat a piratejar el sistema. Entraven al teu ordinador i saquejaven tots els teus recursos mentre et titllaven d'insolidari. Tot i això, s'ha d'admetre que la seva campanya publicitària va ser envejable. T'enviaven a la bústia un correu electrònic amb l'assumpte I Love You. Totalment hipnotitzat, l'obries i descobries que allí no hi havia contingut, sinó un virus destructiu que es feia passar per explorador. Espero que la gent hagi après la lliçó.

PS: no parlaré del PP. És massa fàcil. I fa així com de progre, molt 7 Vidas. I a mi ja em cansen els putos humoristes de pseudo-esquerra que aixequen el puny tan sols per posar-se amb els peperos, l'Esglèsia i els Estats Units pre-Obama.

PPS: i pels que no us mola llegir un post sense insults ni provocacions directes, aquí teniu el regal. Fora tots els immigrants. Diuen que a Catalunya n'hi ha 181.887. Això ja no és un problema. Això són 181.887 problemes.