divendres, 11 de desembre del 2009

Jo només veig llumetes



No sé si us heu adonat d'un estrany fenomen que s'ha estès per tots els esdeveniments socials multitudinaris i contemporanis. Són com unes pampallugues intermitents i d'un blanc brillant que t'acutxillen la retina sense previ avís. I són legió. Traidores, camaleòniques, rapidíssimes, no saps per on atacaran. Apareixen inopinadament als sopars entre amics, a les discoteques, als viatges, als bars, a les festes d'aniversari. De bon principi vaig pensar que estava boig, o que se m'havia colat un davidelnomo al cervell, però finalment vaig descobrir el misteri:


SÓN ELS FLAIXOS DE LES PUTES CÀMERES DIGITALS.




Abans de tot, procediré a matar un parell de qüestions sobre el món de la fotografia:

1. La fotografia és l'art dels mediocres. Qui us digui el contrari és algú que us vol estafar. I probablement aquest algú és un professor d'Elisava que us vol cobrar 8000 euros/any per matrícula.

2. Fer fotos és molt fàcil. I més si són en blanc i negre. Molts us preguntareu quin és el secret de Robert Capa per captar la profunda humanitat i humildat dels milicians (que en realitat són pàries farcits de malalties, això tots ho sabem). No hi doneu més voltes: és el blanc i el negre. Adolf Hitler sembla un boyscout a les fotos en blanc i negre. Un jutge l'absoldria. O al menys jo, si fos jutge, l'absoldria.

3. ¿Qui fa fotografies? Només els gilipolles que volen autodefinir-se com a artistes de forma ràpida. Doncs d'artista res, fill de puta. El que tu ets és un tocabotonets.



Però el que més em sulfura és la plaga de la càmeres digitals. Odio que em facin fotos, i encara odio més que me les facin a traïció. Però les noves generacions semblen entusiasmades en fer-se 1000 fotos iguals en les que surten fent la mateixa cara de mongòlic. Estem parlant de gent que es gasta una morterada per visitar Nova York i un cop allí es passen el 80% de l'estança fent-se fotos davant la puta estàtua de la llibertat. Ara una sol, ara una en grup, ara una rascant-me la tita, ara una en plan gangtsa raper, ara fent la salutació nazi, ara fes veure que me'n fas una però intenta pillar un bona foto de les matraques de la tia aquella.

I oblida't de drogar-te tranquil, que si hi ha algun fill de puta amb càmera demà al matí ja t'haurà vist endrogat pel facebook fins i tot ta iaia morta. Bodas, bautizos y colocones, la fotografia del present i del futur.

Democràcia i fotografia, quina mala idea. Tant de bo a partir d'ara al FNAC t'obliguin a sacrificar un fill propi per emportar-te una puta càmera digital.



Ep, però si us penseu que la democratització de la fotografia és una epidèmia, no vulgueu ni sentir a parlar dels paladins de l'old school. Efectivament, estem parlant de la Polaroid. I és que tots els ionquis de la Holga han vist la llum de cop i van com bojos per aconseguir un d'aquells preuats i misteriosos carrets de Polaroid, que es veu que tu fas una foto i et converteixes de cop en la puta Diane Arbuss. Ser artista mai havia estat tan fàcil. Llàstima que ja no fabriquin carrets de Polaroid.

Però us contaré un secret. Madonna ha robat les últimes existències de carrets de Polaroid. TOTES. Els guarda a casa seva, amagats davall del seu ego. I diuen les males llengues que només els entrega a canvi de bebés africans sense xip de propietari.