Us sona aquesta
nadala?
Ara us hauria de
parlar del Nadal
però em fot molt i
molt pal.
Espero
que no, perquè no existieix. Només són els meus pensaments en
cursiva i expressats en vers. Com que no em vull embolicar massa amb
la introducció, prefereixo que us imagineu vosaltres mateixos una
filípica contra el Nadal plena de tòpics anticapitalistes,
onomatopeies, digressions i exabruptes contra aquelles persones que
compensen els seus excessos materialistes amb actes caritatius
socialment irrellevants.
Ho
tenim? Sí? Molt bé.
ANEM
AL GRA
Avui
m'ha arribat a l'ordinador aquest irònic article de la revista Vice
sobre les ONGs. Com que sóc un home honest amb mi mateix, he seguit
fidel als meus principis de CRITICAR LES COSES SENSE LLEGIR-LES. És
molt fàcil: només has de donar-hi un cop d'ull, així per sobre, i
projectar-hi al damunt els teus prejudicis més antics i irracionals.
I com que no ho has llegit, no saps si realment l'objecte vilipendiat
s'ajusta a les teves acusacions. PIM PAM I FORA.
Aproximadament,
la idea de l'article (suposo) és que les tasques de les ONG són
inútils i que el secret objectiu dels seus voluntaris és netejar la
seva consciència. En termes generals, el mode de vida d'aquesta gent
és còmplice del sistema d'explotació culpable de l'existència de
classes i regions desfavorides. Probablement tenen un compte corrent
a La Caixa, compren a grans superfícies i porten roba MADE IN CHINA.
Però, un cop a l'any, obren un parèntesi i se'n van a l'Àfrica a
construir escoles als negritos en lloc de gastar-se les garrofes de
les vacances en un viatge exterior, pro sobratot intarior, tia, a
n'aquell Port Aventura del Tercer Món que és Tailàndia. El seu
compromís amb les injustícies és emocional, només una puta
vàlvula d'escapament. A efectes pràctics, la seva implicació és
innòcua, perquè la petita parcel·la de solidaritat eventual no
compensa, però ni de lluny, el seu comportament habitual.
No he
llegit l'article, però ja puc suposar que els subnormals dels
redactors de la Vice estan privats d'aquest refinament intel·lectual.
El raonament que acabo d'exposar ells ni l'ensumen. Però, en tot
cas, jo hi estic d'acord. Em sembla perfecte que de l'article contra
les ONGs se'n pugui traure aquesta conlusió. ARA BÉ: que la puta
Vice, una revista de merda que es dedica a publicar ressenyes de
moda, festes, concerts i saraus frívols de tota mena, cregui que té
l'autoritat per fotre-se'n dels que dediquen ni que sigui uns
miserables segons de la seva vida a ajudar algú altre, m'infla tant
els collons que la força de gravetat que generen obligaria a orbitar
a la Terra al seu voltant.
Fa poc
vaig llegir una entrevista que podríem fotre perfectament al mateix
sac. Responien a les preguntes els personatges de la foto de dalt.
Per les seves pintes, pensareu que són o bé moderns o bé
subnormals. Doncs bé, us equivoqueu. Són moderns i a més són
subnormals. Aquest parell es fan dir The Zombie Kids, àlies amb el
que canalitzen les seves inquietuds musicals. En un moment de
l'entrevista, expliquen que, al punt àlgid d'una festa que
protagonitzaven, van llançar 6.000 bitllets d'1 dòlar al públic.
La brometa no està malament, si no fos perquè una de les ments
privilegiades que formen aquest duo afegeix:
“Tirar
dinero es un acto muy punk... muy divertido”
Efectivament,
amic, DIVERTIDO segur que ho és, i molt, però punk, el que és
PUNK, no ho és ni de puta conya. Quina mena d'ofensa contra el
sistema és, aquesta? Va venir la poli a rebentar-te les dents,
potser? Oi que no? Segur que aquella nit vas poder ballar i follar
amb groupies i drogar-te i alimentar el teu insaciable ego amb tots
els hipsters subnormals que van venir a riure la gracieta fins que
van tancar el local. Oi que sí? Doncs XAPA LA PUTA BOQUETA,
GILIPOLLES, perquè si tornes a obrir-la per esmentar el punk t'hi
fotré una palada de fems amb cucs morts.
A
veure si ens queda clar un tema: una cosa és la revolució de les
costums, i una altra la revolució social. Pensava que el segle XX ja
ens ho havia ensenyat, això. A mi tampoc m'interessa la revolució
si no es pot ballar. Però és evident que follar amb hippies a una
comuna, o drogar-te amb moderns a un garito, no té CAP. PUTA. MENA.
DE. CONSEQÜÈNCIA. POLÍTICA. Les dues revolucions s'han de
conjugar. Separades, són absurdes.
A
veure: tampoc és que el nihilisme hedonista em repugni. A mi
m'encanten els llibres de la colleta dels beats, Kerouacs, Cassadys i
companyia, encara que sé que tan sols són una mena de killacos amb
senderi que saben traduir el FIESHTAAAAAHH OLE OLE SURMANO PASTILLAS
VENGA VENGA PROGRESSIVE DALE DALE PURA VIDA SI SI PIM PAM TOMA
LACASITOS en corprenedores expressions estètiques. Però és que
aquesta gent (killos i beats) com a mínim no et volen vendre la puta
moto de cap revolució social. Perquè, mal els pesi als de la Vice,
aquest text contra la ONG només neteja la seva pròpia consciència.
Com que són gent més o menys llegida, diguem-ne educada, per no
atribuir-los més mèrits dels que tenen, sospiten que el seu
hedonisme sense fi no té cap mena de transcendència política. Així
que: com s'ho maneguen per sentir-se menys culpables? Es trenquen el
cap per inventar accions alternatives? NO WAY. Ells ignoren l'infinit
espectre de posicions que podem adoptar per atacar les injustícies,
i redueixen l'oposició dialèctica a dos combatents: ells, i els
progres amics dels negres. I aquesta lluita els converteix en
vencedors morals, perquè potser no es diferèncien massa els uns
dels altres, però els seus balls desenfrenats són més HONESTOS
que unes vacances solidàries.
En cas
de mal de consciència, no ho dubteu: estetitzeu la revolució. El
nihilisme mongòlic us salvarà.
Com
que estem en festes de pau i concòrdia, no desitjaré cap mal a
aquesta gent. I si algú canviés els pollastres d'MDMA que esnifaran
la nit de cap d'any per bosses d'àntrax pur, jo no faria befa de les
seves morts. Però al dia següent del seu enterrament, aniria al
cementeri d'amagatotis i escopiria llefarades blanques sobre tots i
cadascun dels seus epitafis.