dimecres, 28 de gener de 2009

Jo només escolto ranxeres


Ja pot dir missa el mestre Buenaventura que els grups catalans actuals foten autèntica pena. I és que ara estan totes les revistes de tendències omplint-se la boca amb els nous talents de la música en català. Que si ja s’ha superat l’estigma cumbaià del roc català, que si la modernitat de la capital ja no té manies amb el pop cantat en l’idioma de Verdaguer (absolutament fals), que si això denota una maduresa lírica sense precedents. Doncs jo m’hi pixo i m’hi cago sobre els nous talents del pop català, ja poden venir a tots a bufar-me la tita fins que soni com un oboè. Per defensar aquesta acusació he fet una llista arbitrària amb acusacions encara més arbitràries, però això no us hauria d’estranyar als lectors habituals d’aquest blog.

MANEL
En contra: tenen un cantant que fa pinta d’haver estudiat educació infantil a la UAB i un bateria que porta bigoti. La seva concepció de la lírica costumbrista és dir la paraula bonica sis o set vegades per cançó. Intenten colar-te que es follen estudiants Erasmus vàries vegades al llarg del disc. No sembla que tinguin massa afició a dutxar-se.
A favor: els ignorants no dubten en citar als Antònia Font quan parlen de Manel i, en realitat, no tenen cap puta merda a veure. Això et dona una oportunitat impagable per cagar-te en la seva incultura musical.



ANTÒNIA FONT
En contra: Iker Jiménez meets Mallorca no és una bona combinació. Fer lletres en les que enumeres les primeres gilipollades que et venen al cap no significa ser un geni, sinó perpetuar una corrent deplorable inaugurada pel fill de puta d’en Sisa. Un tsunami a la lluna fent dringar la turmix psicofònica. Aquí teniu un vers d’Antònia Font. A més, no saben parlar. Diuen coses com sa lluna i s’univers. Aneu al logopeda.
A favor: tenen un líder calb que es manté en un segon pla. Com els X-Men.

MISHIMA
En contra: el cantant té una veu que alguns defineixen com masculina o vellutada. Doncs què voleu que us digui, jo és escoltar-lo i pensar en un tio a qui li put l’alè a ginebra i que s’espera a les sortides dels col•legis amb un caramel a una mà i la seva tita a l’altra. Molt denunciable.
A favor: el cantant es folla a la presentadora de Sexes. Crec que inclòs l’ha prenyat. Bravo.




SANJOSEX
En contra: quan es posa entre metafísic i bucòlic és insuportable.
A favor: quan es posa marranot resulta ser el puto amo.

LA BRIGADA
En contra: el nom del seu primer disc és La importància de ser algú i a la portada hi surt un tio mirant a l’horitzó com si fos un heroi romàntic byronià. Però qui cony us heu cregut que sou, fills de puta? No havia vist un títol tan pretensiós des de les memòries d’en Maragall. A la foguera.
A favor: el baixista és un gordo molt graciós que s’assembla al Hurley de Lost. Tal vegada si vestís una samarreta on hi posés “I love Shi-Tzu” el grup guanyaria en presència escènica.

12TWELVE
En contra: fan post-rock, free-jazz i música experimental. Els crítics els posen pels núvols però no crec que ningú s’hagi escoltat cap dels disc de principi a fi.
A favor: el mes passat es van separar.
En contra: possiblement la seva separació impliqui una diàspora de la que sorgiran diversos grups infumables i pretensiosos. Merda.