dissabte, 3 de gener de 2009

Jo només miro cinema d'art i assaig



Ja comencen a aparèixer les llistes amb lo millor de l'any i a mi ja se'm comencen a inflar els collons de tant d'odi acumulat. Com sempre, les pitjor llistes són aquelles en les que proliferen els listillos, gafapastes, culturetes i la misèria intel·lectual en general. A mi allò que més em molesta són les llistes de pel·lícules i aquest any, per variar, no m'han decebut. Anem a veure-ho.
Ja han sortit els típics ignorants que ens volen fotre gols lloant velles glòries. Aquest any lu més de lu millor és fotre pels núvols Antes de que el diablo sepa que has muerto de Sidney Lumet. Mireu, el vell Sidney té tot el meu respecte però la seva última pel·lícula és merda pura perquè de tan ambiciosa se li escapa de les mans. Que si tragèdia grega que si reflexió sobre la corrupció del diner que si aneu a tocar els collons a un altre racó, fills de la gran puta.
També surt el típic homosexual que creu, i ho creu de veritat, que Juno és la gran triomfadora d'aquest 2008. Molt bé, típica pel·lícula trampa que només perpetua els clitxés made in Sundance. Idioteses sobre l'heterodòxia social, referències al rock andergraun més cool, un tuf a disseny gràfic que impregna tot el film i un abús d'una banda sonora que ja és un pecat per sí mateixa, que sembla el cartell d'un dissabte qualsevol al Festival Internazional de Benicàssim.
També han proliferat els pobres d'esperit que posen a la cima una merda com Pozos de Ambición, amb un Daniel Day-Lewis més apallassat que mai i uns cops d'estissora al metratge final que sembla que el montador fos Eduardo Manostijeras fent-se una palla a dos mans.
Hi ha molt gilipolles que inclòs s'atreveix a valorar positivament Rebobine, por favor del lladre del Gondry. Els films del Gondry només serveixen per a que cineastes frustrats de tota índole es sentin capaços de penjar merda casolana al youtube feta amb stop-motion, manualitats, música de la Rockdelux i molta cara dura. Ignorants, no teniu talent i el Gondry us està estafant. Pegueu-vos un tiro al cul en stop-motion i penjeu-ho al youtube, això sí que molaria.

La millor pel·lícula de l'any va ser presentada a la Marató de Cinema Fantàstic de Sants. Jo no hi era, però el Gerard i el Saúl me la van recomanar fervorosament i no podrien anar més ben encaminats. Cinema verité, dogma? Ni una cosa ni l'altra. Gaudiu de El Grifo. 1 minut i 32 segons de cel i honestedat.